Fill de Joan Just, compositor i pedagog, ingressà a l’Escolania de Montserrat (1939), on estudià música amb Anselm Ferrer i David Pujol, fou novici (1942), professà (1947) i fou ordenat sacerdot (1950). Cursà estudis superiors d’orgue sota el guiatge de Gregori Estrada (1943-50), i més tard, a l’Institut Pontifici de Música Sacra de Roma amb Ferruccio Vignanelli, on obtingué el magisteri d’orgue i la llicència en cant gregorià. Treballà la composició amb Cristòfor Taltabull (1954-55). Amplià a París els coneixements d’orgue amb André Marchal i Norbert Dufourcq i treballà la composició amb André Jolivet (1955-56).
Organista, enregistrà Cinc passos, de Narcís Casanovas i escriví composicions polifòniques, dues salves montserratines i alguns salms monòdics per a la litúrgia.
El 1964 fou nomenat prior del monestir, i el 1966 abat en substitució d’Aureli Maria Escarré i Jané, càrrec que exercí fins el 1989, que fou rellevat per Sebastià Bardolet i Pujol. Seguí la línia de l’abat Escarré, defensant els drets humans i la personalitat catalana, tot mantenint la projecció nacional i internacional de Montserrat, on vetllà per mantenir una bona convivència. Socialment manifestà un tarannà obert manifestat públicament en diverses ocasions.
El 1989 reprengué novament les activitats musicals interrompudes per la tasca de govern del monestir, especialment la d’organista.
El 1991 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi. Aquest mateix any fou creada la Fundació Cassià Just per a la integració de persones marginades socialment i laboralment.
Bibliografia
- Pérez i Moya, Antoni; Just, Cassià M.; [et al.]: Antoni Pérez Moya: 1884-1964: antologia coral, Clivis Publicacions, Barcelona 1984