Fou fill de John Neville Keynes (1852 — 1949), professor de Cambridge, conegut com a autor de The Scope and Method of Political Economy (1891), un dels millors tractats de metodologia econòmica. Educat a Eton i al King's College de Cambridge, en acabar els estudis d’economia (1905) entrà en l’administració (India Office), l’experiència en la qual es reflecteix en la seva primera obra, Indian Currency and Finance (1913), on estudia sistemàticament els problemes del patró or de canvis, igual que la segona, The Economic Consequences of the Peace (1919), en què demostra les conseqüències negatives que podia reportar per als vencedors l’exigència d’excessives reparacions de guerra, és fruit de la seva nova estada en l’administració, com a assessor ara de Lloyd George a la conferència de París, després de la Primera Guerra Mundial. Professor a la Universitat des del 1908, les seves altres obres, de caràcter menys divulgador, defineixen la seva aportació a la teoria econòmica: A Tract on Monetary Reform (1923) és un atac al patró; A Treatise on Money (1930) constitueix una visió excel·lent de la teoria monetària vigent el 1930, bé que hi són incorporats elements del que fou l’obra fonamental de Keynes: The General Theory of Employment, Interest and Money (1936), en què és proposada una nova anàlisi dels mecanismes de determinació del nivell d’activitat econòmica, instituït en el paper motor de la demanda efectiva, i són subratllades les possibilitats antidepressives de la política de despeses públiques (keynesianisme). Durant la Segona Guerra Mundial, exercí un paper orientador de tota la política econòmica anglesa, i participà, amb un programa clarament avançat a la mentalitat del seu temps, en la conferència de Bretton-Woods, on els aliats definiren el sistema de cooperació econòmica entre ells i els mecanismes monetaris internacionals. Des del 1911 fins al 1945 fou director de l’"Economic Journal”, la revista d’economia més prestigiosa a Anglaterra. Altres obres seves són A Treatise on Probability (1921), sobre matemàtiques, i nombroses col·leccions d’assaigs (Essays in Biography i Essays in Persuasion).