Fou membre del departament de medicina psicològica a la Universitat de Glasgow (1953-56), exercí a la Tavistock Clinic (1956-60), dirigí la Langham Clinic for Psychotherapy (1962-65) i formà part del Tavistock Institute of Human Relations (1960-89). Considerat l’iniciador de l'antipsiquiatria, el 1965 fundà amb David Cooper i A. Esterson, la Philadelphia Association, que agrupava diverses comunitats, la més famosa de les quals fou Kingsley Hall, institució terapèutica que seguia els mètodes antipsiquiàtrics. Laing, a partir de l’estudi d’esquizofrènics, arribà a la conclusió que les relacions interpersonals dins la família són la causa de la malaltia mental, que en realitat no és una malaltia, sinó una reacció de les circumstàncies exteriors. Les seves obres principals són: The Divided Self (1960), The Self and Others (1961), Reason and Violence (en col·laboració amb D. Cooper, 1964), Sanity, Madness and the Family (en col·laboració amb A. Esterson, 1964), The Politics of the Family (1969), Knots (1969) i The Facts of Life (1976).