OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Ricard Lamote de Grignon i Ribas

Música
Ricard Lamote de Grignon (a la dreta), amb R. Gerhard, A. Grau, J. Gibert i Camins, E. Toldrà, M. Blancafort i B. Samper
© Fototeca.cat
música mús
Músic.
Barcelona, Barcelonès, 25 de setembre de 1899 — Barcelona, Barcelonès, 5 de febrer de 1962

Fill de Joan Lamote de Grignon i Bocquet . Estudià violoncel i piano. Sotsdirector de la Banda Municipal de Barcelona, dirigí a partir del 1932 l’Orquestra Simfònica de Girona. Fou director auxiliar de l’Orquestra Municipal de València (1943-49) i sotsdirector de l’Orquestra Municipal de Barcelona, fins a la seva mort.

És autor d’una àmplia producció, entre la qual es destaquen les obres escèniques Camí , l’òpera còmica La cabeza del Dragón , amb text de Ramón del Valle-Inclán (estrenada al Liceu de Barcelona el 1960), l’òpera infantil La flor , la suite El rusc de l’abella reina i els ballets Un prat i Somnis i divertiments . Escriví nombroses obres orquestrals, de llenguatge original i tècnica depurada. També és autor de Joan de l’ós , per a instruments de vent, solistes i cor, Enigmes , poema simfònic basat en l’ Apocalipsi , i El càntic dels càntics , oratori per a solistes, cor i orquestra, inèdit. Escriví sis sardanes per a cobla i féu la transcripció orquestral d’obres de Frederic Mompou, Antoni Soler i J. Serrano. Creà una sèrie de sistemes didàctics per a l’ensenyament de la música, i publicà Síntesis de técnica musical (1948).

Col·laboració: 
MAV

Llegir més...