i Michel Legrand | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Michel Legrand

Música
Michel Legrand
© Alan Schoenauer Carlotti
música mús
Compositor cinematogràfic francès.
París, 24 de febrer de 1932 — París, 26 de gener de 2019

Es formà com a pianista al Conservatori de París (1942-49), amb Nadia Boulanger i Henri Challan. A la segona meitat de la dècada de 1940 conegué el jazz, música que l’influí molt, i col·laborà amb Miles Davis i altres primeres figures del jazz en enregistraments i bandes sonores. Acompanyà al piano cantants com ara Jacques Brel, Juliette Gréco i Barbra Streisand. El 1954 obtingué un gran èxit amb el disc I Love París, al qual seguiren, entre d’altres, Holiday in Rome (1955) i Michel Legrand Plays Cole Porter (1957). Els anys seixanta començà a compondre bandes sonores, activitat en la qual arribà als més de 200 títols. L’èxit de les seves músiques per a les pel·lícules de Jacques Demy Lola (1960), Les parapluies de Cherbourg (1964, Palma d’Or del Festival de Canes) i Les demoiselles de Rochefort (1967), espècie d’òperes cinematogràfiques, li facilità el camí cap a la indústria cinematogràfica de Hollywood. Obtingué tres cops l’Oscar: el 1969 a la millor cançó original per The Windmills of your Mind, del film The Thomas Crown Affair, de Norman Jewison (1968); el 1972 a la millor banda sonora per Summer of ’42, de Robert Mulligan, i el 1984 a la millor banda sonora, millor cançó original i millor adaptació per Yentl (1983), de Barbra Streisand. El 1971 guanyà una segona Palma d’Or per The Go-Between, de Joseph Losey, i aconseguí també cinc premis Grammy, dos dels quals per l’àlbum amb el saxofonista Phil Woods Images (1975); un per What Are You Doing the Rest of Your Life? (1972), cançó per al film The Happy Ending, de Richard Brooks (1969); un per la cançó Brian’s Song (1972), i un altre (1942) pel tema de Summer of ’42. Altres bandes sonores destacables són les dels films Les routes du sud (1978, de Joseph Losey), Best Friends (1982, de Norman Jewison) i Dingo (1991, de Rolf de Heer, amb Miles Davis). Els anys següents continuà col·laborant amb músics de jazz, rock, pop i en recitals de cantants com ara Kiri Te Kanawa. També compongué música per a teatre musical (Amour 2002; Marguerite, 2008).

Data de revisió: 
2019-01-28

Llegir més...