Professor de castellà a l’ensenyament secundari fins a la jubilació (1985), des de molt jove milità en l’occitanisme. Entre altres iniciatives, el 1975 creà l’editorial Fédérop, una de les plataformes editorials més importants en llengua occitana, que dirigí fins a l’any 2000, en la qual publicà, entre d’altres, la trilogia novel·lística de Robert Lafont La Festa (1983, 1984 i 1996). La seva poesia, iniciada amb el recull Cap de l’aiga (1952), tingué un paper important en la renovació de l’expressió literària en llengua d’oc, i posteriorment continuà amb Cor prendre (1965), Ni cort i costièr (1970) i La brasa e lo fuòc brandal (2001).
Bon coneixedor i traductor de les literatures catalana i castellana a l’occità i al francès, el 1960 feu les primeres versions del català al francès de textos i traduccions de Joan Argenté, Blai Bonet, Josep Vicenç Foix, Carles Riba, Jordi Sarsanedas i Màrius Torres a la revista literària Le Pont de l’Épée. El 1962 l’editorial Gallimard publicà la seva traducció de la novel·la de Joan Sales Incerta glòria, en una versió que pogué evitar la censura. Posteriorment traduí gairebé totes les novel·les de Mercè Rodoreda, a més d’obres de J.V. Foix, Baltasar Porcel, Quim Monzó, Jesús Moncada i Jaume Cabré, entre molts altres. En castellà, destaquen les versions de l’obra de Vicente Aleixandre (1976).
Membre de l’Institut d’Estudis Occitans, fou guardonat, entre d’altres, amb el premi de traducció Halpérine Kaminsky (1953), la Creu de Sant Jordi (1999) i el premi Pompeu Fabra de la Generalitat de Catalunya a la projecció del català (2010). L’any 2015 fou donat el seu nom a la biblioteca de traduccions al català de l’Institut Ramon Llull.