Manuel Marinello i Samuntà

(Barcelona, 1870 — Barcelona, 1940)

Escriptor.

Fill de Josep Marinello i Bosch. Estudià magisteri, però es dedicà al periodisme. Fou redactor en cap del diari “Las Noticias”, i dirigí “El Día Gráfico” (que contribuí a fundar) i “La Tribuna”. Col·laborà en un gran nombre de publicacions catalanes, com “La Campana de Gràcia” (de la qual fou cofundador), “L’Atlàntida”, “El Rector de Vallfogona”, “La Llumanera”, “Foc Nou”, “Fulles d’Art”, “Lectura Popular” i “El Patufet”, i fou director de “Germanor” (1902) i de la Col·lecció Selecta Catalana de novel·la. Emprà alguns cops el pseudònim A.Llimoner. Publicà volums de poesia, com Poesia profana (1896) i Ànima (1899), obres teatrals, com Nit de dol (1895), i novel·les, com La família Trampolí (sd). Conreà el teatre infantil (Don Panxo, La pinteta d’or, etc) i escriví obres didàctiques en català i en castellà, com Lo que nos rodea (1933), que assolí prop de vint edicions. També publicà La verdad del catalanismo (1901).