Professor, durant uns trenta anys, de les universitats de Cluj i Bucarest, emigrat de Romania des del 1946 i resident a França, on fou admès al Centre National de la Recherche Scientifique. Membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1923), de l’Institut d’Estudis Catalans (1948) i de l’Academia de la Historia de Madrid (1950). Des del 1914 s’interessà, a través dels estudis de Rubió i Lluch, per la història dels catalans a Grècia: Alphonse V d’Aragon, roi de Naples, et l’Albanie de Scanderbeg (1923), La politique orientale d’Alphonse V d’Aragon, roi de Naples , premi Patxot 1928, Du nouveau sur Tirant lo Blanch , premi Bonsoms 1952. El 1970 l’Institut d’Estudis Catalans li atorgà el I Premi Catalònia ofert als investigadors estrangers que s’han distingit més en l’estudi de les terres catalanes i de llur cultura.