Fou mestre en teologia i rector del col·legi de Tortosa. Escriví diversos sermons i una Oració (1792), precedida d’un llarg pròleg sobre castellonencs il·lustres: València engrandida i cèlebre en tot el món per Sant Vicent (1784 i 1804) i Carta del sacristán de Tírigs (1806), en què defensa la filiació valenciana del pintor Francesc Ribalta.