Deixeble de Kosuke Komatsu, paral·lelament estudià literatura francesa a la Universitat de Keio. Feu els primers passos en el món de la música com a pianista, i com a compositor s’immergí de ple en el neoclassicisme. La composició del seu Preludi en Re Major per a piano (1934) despertà l’atenció d’A. Čerepnin, que li obrí la possibilitat de publicar l’obra. Guanyador del premi Weingartner (1937), és considerat un dels compositors més importants de la música contemporània japonesa. Entre el 1956 i el 1960 fou president de la secció japonesa de la Societat Internacional de Música Contemporània.
En les seves composicions, entre les quals Cant d’amor (1954), per a soprano, Sa-mai (1957) i Bugaku (1962), per a orquestra, conjuga la tradició japonesa amb la tècnica serial. Algunes de les seves obres mostren la influència rítmica i modal del gagaku, influència que, a vegades, es combina amb l’ús del dodecatonisme.