Segons la tradició, la Mare de Déu s’aparegué la nit del 2 d’agost de 1218 a sant Pere Nolasc, sant Ramon de Penyafort i a Jaume I per manar-los la fundació d’un orde per a redempció dels captius. La seva advocació és constatada vers el 1230 i hom li dedicà un primer temple entre el 1249 i el 1267. La imatge actual és una talla de fusta gòtica del s. XIV, probablement obra de Pere Moragues, amb un infant Jesús a la falda, d’un segle o dos després. El 1637, amb motiu d’una plaga de llagostes, fou nomenada patrona de Barcelona pel consell de la ciutat i, el 1696, el papa InnocenciXII estengué el seu culte a tota l’Església. El 1888, durant l’Exposició Universal, fou coronada canònicament. El seu culte s’estengué, durant l’edat mitjana, per la Mediterrània i, més modernament, per terres hispàniques i americanes.
Imatge de la Mare de Déu de la Mercè del temple de Barcelona
© Fototeca.cat
Advocació mariana ( Mare de Déu de la Mercè ), originària de Barcelona, lligada a la fundació de l’orde de la Mercè ( mercedari ).