Primer marquès de Leganés (1627) amb grandesa d’Espanya (1634) i comanador major de Lleó a l’orde de Sant Jaume. Era cosí del comte duc d’Olivares. Fou president del Consell de Flandes. Lluità a Nördlingen (1634) i a Itàlia. Fou governador de Milà (1635-36 i 1636-37), des d’on recobrà la Valtellina, però, derrotat més tard pel mariscal francès d’Harcourt, tornà a Madrid. Al capdavant d’un exèrcit, entrà a Catalunya durant la guerra dels Segadors i travessà el Segre, però fou derrotat a la batalla del Pla de Forques per les tropes francocatalanes del mariscal d’Harcourt (1642). Desterrat a causa d’aquesta desfeta, tornà al servei de Felip IV de Castella com a lloctinent de la Catalunya ocupada (1645-47) i defensà Lleida. Passà a Portugal, on fou novament derrotat.