Fou sacerdot i ocupà els càrrecs de capellà reial de Granada, capellà de la cort i ardiaca de Guadix. Influït per Lope de Vega, però amb pinzellades de l’ampul·lositat pròpia de Góngora, escriví un nombre elevat de comèdies, que hom sol dividir en religioses, com La mesonera del Cielo i El esclavo del demonio , històriques, com El ejemplo mayor de la desdicha i Obligar contra su sangre , i de costums, com La fénix de Salamanca i Lo que puede una sospecha . També escriví actes sacramentals i poemes.