Sacerdot (1819), professor a Tübingen (1826-35) i a Munic (1835-38), fou un dels màxims representants de la teologia catòlica alemanya del s XIX. Elaborà el concepte catòlic de tradició com a desenvolupament orgànic del dogma a través de la història i el concepte d’Església com a cos místic. A la seva obra fonamental, Symbolik (‘Simbolisme’, 1832), estudià les oposicions doctrinals del protestantisme i del cristianisme i obrí el camí al Modernisme. Entre les seves altres obres cal esmentar Die Einheit der Kirche (‘La unitat de l’Església’, 1825), que el féu un dels precursors de l’ecumenisme.