Formada a la Universitat de Nimega, sota el mestratge de J.Schrijnen, fundador de l’escola de Nimega, en fou la principal continuadora, i ella mateixa formà nombrosos i qualificats filòlegs. Els seus treballs sobre el llatí cristià representen un progrés notabilíssim també en el camp de la teologia, de la litúrgia, de l’arqueologia i de la història en general. Des del 1939 dirigí la col·lecció “Latinitas Christianorum Primaeua”. Amb J.Quasten fundà (1950) la col·lecció “Stromata Patristica et Mediaeualia” i fou cofundadora (1947) de la revista Vigiliae Christianae. Els seus primers llibres són Die Sondersprache in den Sermones des hl.Augustin (‘La ‘llengua especial’ en els sermons de Sant Agustí’, tesi doctoral, 1932) i Studien zur Syntax der Briefe des hl.Cyprian (‘Estudis sobre la sintaxi de les cartes de sant Cebrià’, amb la col·laboració de J. Schrijnen, 1936). Amb B.Botte publicà L’ordinaire de la messe (1953). Els seus nombrosos articles han estat reeditats, la major part, a Études sur le latin des chrétiens, en quatre volums (1958-77).