Contrari a la revolució del 1868, s’afilià després al carlisme, dirigí El Alicantino (1889) i La Libertad Regional (1897). Presentà a un congrés antimaçònic de Trento la memòria Los funcionarios públicos afiliados a la masonería y su repercusión . Publicà Lucentum (1884), El virrey marqués de Cerralbo (1907) i, en col·laboració amb Milego i Galdó, Alicantinos ilustres (1889). Deixà manuscrit un estudi sobre Escritores y artistas de la provincia de Alicante.