OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Monistrol de Montserrat

Municipi
Bages

Sumari de l’article

Monistrol de Montserrat
© Fototeca.cat
Municipi del Bages, al límit sud de la comarca, travessat en direcció N-S pel Llobregat i flanquejat —al seu sector oest— pel vessant nord-est del massís de Montserrat —el cim de Sant Jeroni (1.224 m) és el punt culminant del terme.
Població: 
3.029 h
[2009]
Extensió: 
12 km2

Situació i presentació

Limita al N amb el municipi de Castellbell i el Vilar, a l’E amb Vacarisses (Vallès Occidental), al S amb Esparreguera i Collbató (Baix Llobregat) i per un punt amb el Bruc (Anoia), i a l’W amb Marganell.

El territori és travessat en direcció N-S pel Llobregat i flanquejat al llarg del costat ponentí per la muralla pètria del vessant NE de Montserrat. Tot i ésser la localitat més baixa de la comarca, comprèn dins el terme municipal un dels cims culminants del Bages: Sant Jeroni (1.224 m), que és punt de coincidència dels municipis de Monistrol, el Bruc i Marganell. Els torrents de Santa Maria i Tortuguer, o Riu-sec, aboquen llurs aigües, més aviat escasses, al Llobregat i són els únics corrents fluvials a la dreta del riu principal.

El terme comprèn, a més de la vila de Monistrol de Montserrat, cap administratiu, les caseries dels Bacus i Monestir de Montserrat, els barris del Pla o el Carrer del Pla, els nuclis dels Pisos Balmes i Puig-i-Font, i les urbanitzacions de Collcabiró i Monistrol Residencial, la Colònia Gomis, l’enclavament de Vilamarics i el santuari de la Mare de Déu de Montserrat.

Travessa el municipi la carretera comarcal C-55 d’Abrera a Manresa i la línia de ferrocarrils de la Generalitat de Barcelona a Manresa. Des de la vila surt una carretera que porta fins al monestir de Montserrat i una segona carretera que mena a Castellbell.

Des del 2003 el tren cremallera uneix les estacions de Monistrol-vila amb el santuari de Montserrat.

La població i l’economia

La població (monistrolencs) ha sofert constants alts i baixos de creixement. Al començament del segle XX sobrepassà els 2.000 h i el 1930 ja tenia més de 3.000 h. La població sofrí una forta davallada, que no es recuperà fins l’any 2005: 2.625 h el 1986, 2.514 h el 1991, 2.508 h el 1996 i 2.723 h l’any 2005.

Els terrenys són pràcticament desaprofitats per l’agricultura a causa de la importància del rocam montserratí, la notable dimensió de la caseria urbana, el pas del ferrocarril i l’abandonament de les antigues oliveres i la vinya. Hi ha algunes llenques, molt estretes, d’horts familiars al riberal del Llobregat, i alguns camps d’oliveres i ametllers. La flora espontània, amb una gran diversitat d’espècies arbòries, sobretot de pins i alzines, va envaint una bona part de les antigues terres de conreu. La ramaderia no és tampoc una activitat gaire destacada al terme.

L’activitat industrial hi és predominant des de mitjan segle XIX, però la dedicació exclusiva a la filatura i al teixit de cotó desaparegué amb el tancament d’algunes fàbriques i la creació d’indústries metal·lúrgiques, de la confecció i de material elèctric. Hi ha dos polígons industrials.

L’origen històric del mercat de Monistrol es remunta a l’any 1226, i se celebra el dijous i no pas el dissabte, com es feia a l’origen. L’existència del santuari de Montserrat en territori monistrolenc ha permès el desenvolupament de la indústria hotelera i de l’àrea de serveis.

La vila de Monistrol de Montserrat

Vista aèria de la vila de Monistrol de Montserrat
© CIC-Moià
El nucli primitiu de la vila de Monistrol (161 m; 2.660 h el 2006) és allargat, damunt un replà al començament del pendent montserratí, a la dreta del Llobregat i situat paral·lelament al curs del riu. Un estret carrer, que puja des del pont gòtic seguint el camí vell de Montserrat, és l’eix de la població i acaba en la plaça porticada del Bo-bo. A l’esquerra del riu, prop l’estació ferroviària i al llarg de l’antiga carretera de Manresa, o de la Bauma, s’ha format un petit eixample. La plaça de la Font Gran és una esplanada oberta davant l’indret on brolla la font de catorze raigs. Els edificis més interessants de la vila de Monistrol són diverses cases del nucli antic de la població, amb detalls gòtics, renaixentistes i barrocs, l’ermita gòtica de Sant Antolí, la Bestorre —romànica—, i la capella de l’Àngel i el palau prioral. El temple parroquial de Sant Pere és una obra renaixentista, reconstruïda després de la devastació del 1936.

Monistrol de Montserrat té una vida cultural força dinàmica, si bé una bona part està lligada al monestir de Montserrat. A la vila, però, destaquen també algunes institucions, com ara l’Agrupació de Sant Sebastià (1889), la Societat Cultural Art i Esplai (1969). El nombre de clubs esportius també és important; cal destacar-ne el Club deEsports Monistrol i el Club Muntanyenc Monistrolenc (1952). La vila disposa de diverses instal·lacions esportives i d’una biblioteca.

Quant al folklore, el dia 20 de gener es fa la festa major d’hivern en honor a sant Sebastià, diada en què hom balla el Bo-bo. El ritual del ball diu que tres parelles (dues de casades i una de soltera) són les que ballen a la plaça del Bo-bo. El Dijous Sant és tradicional que un grup surti al carrer a cantar la Passió. El 25 de juliol s’escau la festa major d’estiu en honor a sant Jaume. En diversos caps de setmana al llarg dels mesos de juliol, agost i setembre es fan festes als carrers i barris. El primer de novembre se celebra la Fira de la Coca i el Mató.

Altres indrets del terme

La Colònia Gomis és situada a la dreta del Llobregat, aigua avall de Monistrol, Vilamarics i el monestir de Montserrat en són, entre altres nuclis i urbanitzacions, els indrets més destacats.

La història

Els inicis històrics de Monistrol s’han de cercar segurament en un petit cenobi —monasteriolum— sorgit a redós d’alguna de les esglésies montserratines de final del segle IX (possiblement, una dfaquelles esglésies era dedicada a sant Pere, titular de l’actual parròquia de Monistrol). Per això, la història i la vida de la vila han estat sempre lligades a les del monestir de Montserrat. Aquest va tenir-ne la senyoria plena des del 1363, que el prior Jaume de Vivers n'adquirí la jurisdicció al rei Pere III.

Col·laboració: 
JoMG

Llegir més...