La geografia
Cap de comarca, Amposta. Ha estat considerada tradicionalment part del Baix Ebre a causa de la seva indefinició fisiogràfica i de l’atracció del mercat de Tortosa damunt el d’Amposta.
Morfològicament, el Montsià és molt variat. El sector dels ports de Beseit és el més elevat després del Caro (penyes de Cervera, 1.347 m alt.; tossal d’Encanader, 1.397 m alt.). Aquest paisatge feréstec i incomunicat constitueix encara una reserva de fauna i un reducte de flora (els faigs més meridionals dels Països Catalans), amb la clisèrie més completa del sud del Principat, que va des de la màquia de garric i margalló al matollar espinós d’eriçons, passant pels alzinars i pinedes diversos. El sector de les serres és el conjunt format per les de Godall (375 m alt.) i el Montsià (762 m), i per la vall d’Ulldecona, que és una fossa estructural.
El sector dels plans es compon del pla de la Galera (drenat cap a l’Ebre pel riu de la Galera) i el pla de la Sénia, prolongats pel Baix Ebre i pel Baix Maestrat. Els cons de dejecció dels barrancs miocènics formaren la plana infrajacent, recoberta de Pliocè, i aquesta de materials quaternaris, fluvials o de peu de muntanya; són arrossegalls coberts de la crosta calcària anomenada taparot, que ha calgut arrencar abans de conrear. El sector de la ribera dreta de l’Ebre, de la Càrrova a l’illa de Gràcia, és el sector de terrasses fluvials, sotmeses a un regadiu intensiu com tot el delta dret (delta de l’Ebre). El sector de marina comprèn el port dels Alfacs i la part més característica de la costa dita del llagostí, que participen, respectivament, de les característiques del delta i de les planes. El Montsià depèn hidrogràficament de l’Ebre. Directament ho fa el pla de la Galera. A través del Matarranya, un sector dels ports de Beseit (on neix el riu de la Pena, una de les branques de capçalera del Matarranya). I per exsudació, el delta, llevat de la conca migjornenca de la Sénia.
El clima és mediterrani, de tendència subàrida, amb temperatures altes (la mitjana anual d’Amposta és de 17,4°C) i una pluviositat que només a muntanya sobrepassa els 500 mm anuals.
L’any 1983 hi fou creat el parc natural del Delta de l’Ebre, espai que comparteix amb el Baix Ebre. El 2001 la Generalitat de Catalunya declarà també parc natural la zona dels ports de Beseit de la comarca, que comparteix amb el Baix Ebre i la Terra Alta. Aquests dos espais foren inclosos dins la Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre, declarada l’any 2013 per la UNESCO, que incloïa també zones de la Ribera d’Ebre.
La vegetació
El massís dels ports de Beseit, que ocupa l’extrem occidental de la comarca, presenta bàsicament un estatge mediterrani d’alzinar i, més amunt, un de submediterrani de bosc natural de pi roig. Dins aquest estatge algunes obagues frescals porten petites fagedes, les més avançades cap al sud de tots els Països Catalans.
El delta de l’Ebre, al Montsià
© Fototeca.cat
Els cims són ocupats per comunitats de plantes en coixinet espinós. La plana de la Galera, en una gran part conreada, correspon al domini de la màquia de llentiscle i margalló. El baladrar, que es troba prop del seu límit septentrional, orna encara el fons de les rambles. A la part alta de la serra del Montsià apareixen paisatges d’alzinar semblants als dels ports. El delta porta una vegetació higròfila particular (alberedes, canyissars, aiguamolls salabrosos o no) i actualment és en una gran part terra d’arrossars.
L’economia i la demografia
Vista de la ciutat d’Amposta, cap de comarca del Montsià
© Fototeca.cat
L’agricultura continua essent una activitat molt important. El 1989 la superfície conreada representava el 44,2% de la superfície total comarcal, extensió similar a la que es registrava al començament del segle XX. El regadiu, alimentat principalment pel canal de la dreta de l’Ebre, ha anat augmentant, i el 1989 representava el 45% del total de terres de conreu, i es localitza en els municipis de la vora de l’Ebre: Amposta, Alcanar, Sant Carles de la Ràpita i Ulldecona. El secà predomina a Ulldecona, Mas de Barberans i la Sénia. L’any 2003 se censaren 40 055 ha de terres conreades (21.537 ha de secà i 18.518 ha de regadiu). Els cultius principals són les oliveres (17.720 ha) i l’arròs (11.420 ha). El Montsià, a més d’ésser el màxim productor d’arròs del país, és una de les comarques que constitueixen la Denominació d’Origen Protegida les Garrigues per a l’elaboració d’oli d’oliva. El règim de propietat predominant és l’explotació directa per part dels propietaris (el 81,8% el 1982). La ramaderia té poc pes relatiu per l’escassetat de terres destinades a les pastures. Hi ha un clar predomini de l’aviram. També hi ha bestiar porcí i en menor grau boví. Els municipis ramaders són Masdenverge, Sant Carles de la Ràpita, Alcanar, Amposta i la Galera. L’activitat pesquera es concentra als ports de Sant Carles de la Ràpita i de les Cases d’Alcanar, que l’any 2003 capturaren un total de 3.751 milers de tones de peix per un valor de 15,6 milions d’euros. Sant Carles de la Ràpita és el port més important, amb 3.526 milers de tones capturades per un valor de 14,5 milions d’euros. Les espècies capturades amb un volum de producció important són els mol·luscs i els crustacis. Cal afegir, a més, la pesca, que es realitza a les basses de l’Encanyissada i de la Tancada, amb espècies com la llissa, la tenca, l’anguila i també l’angula i el llobarro. Les salines de la Trinitat, a la Testa de la Banya, són les úniques importants del Principat. Les empreses industrials, 287 el 1989, poden ésser qualificades de petites empreses en la seva gran majoria, ja que el 89% tenen menys de 25 treballadors (160 no arriben a tenir una plantilla de 5 treballadors). Les branques més importants són la fusta i els mobles a la Sénia i Ulldecona, l’auxiliar de la construcció (ciment i guix a Sant Carles de la Ràpita i a Alcanar) i el paper a Amposta i Santa Bàrbara; també hi ha empreses alimentàries (Alcanar), tèxtils (Amposta i Masdenverge) i química (Sant Carles de la Ràpita). L’any 2001, la indústria disminuí, i s’incrementaren la construcció i els serveis, seguint la tendència general del país. El comerç, subsidiari del de Tortosa, es beneficia del trànsit Barcelona-València per ferrocarril, per carretera i per autopista, mitjans de comunicació que, atrets pels ponts d’Amposta, han deixat un xic al marge la ciutat de Tortosa. Els transports i magatzems se centren a Sant Carles (port i petroli) i a Amposta i Ulldecona per la seva major incidència industrial. El turisme se situa, com és natural, en els quatre termes costaners (Sant Carles, Alcanar, Sant Jaume d’Enveja i Amposta), encara que els últims anys ha aparegut un turisme d’interior, centrat a la zona del ports de Beseit.
La població ha sofert dos augments considerables, corresponents a les grans colonitzacions de secà (segles XIII-XIV) i del regadiu (segle XIX). Modernament, el període de creixement més ràpid ha estat el del 1887 al 1920, coincident amb l’expansió arrossera, gràcies en part a conreadors valencians. Al segle XIV ja eren importants Ulldecona, Alcanar, Amposta i la Sénia. Al segle XVIII augmentà la població de Godall, la Galera del Pla i el Mas de Barberans. Al segle XIX esdevingueren municipis Santa Bàrbara i Sant Carles de la Ràpita, i Freginals i Masdenverge
El parc natural del delta de l’Ebre, a la comarca del Montsià
© Fototeca.cat
s’independitzaren d’Ulldecona el 1857. Fins el 1920 Amposta no superà Ulldecona en població, i el 1930 Alcanar (amb les Cases d’Alcanar) i Sant Carles de la Ràpita passaren a ocupar el segon i tercer lloc. Des del 1940 fins al 1991 hi va haver una prolongada fase de creixement demogràfic, amb un augment del 25%; el creixement fou molt important entre el 1960 i el 1970, període en què es produí un increment del 5,8%, mentre que entre aquest darrer any i el 1981, fou només de l’1,5%. Durant el decenni 1981-91 la població passà de 52.971 h a 54.307 h, cosa que representà un augment del 2,5%. El 1998 la comarca tenia 54.875 h i una densitat de població de 77,4 h/km2. En el període intercensal de 1991-98, la població cresqué un total de 568 h, a un ritme anual del 0,14% (en 1981-91 el creixement absolut fou de 1.336 h, a un ritme anual del 0,24%). El 2001 la població era de 57.550 h, amb una densitat de 81,2 h/km2. En el període 1998-2001 el cens augmentà en 2.675 h, a un ritme anual de l’1,6% (en el període intercensal 1991-98 el creixement absolut havia estat de 568 h). Així, l’increment del cens en l’últim decenni del segle XX fou del 6%. El 2001, el saldo vegetatiu fou del -1,5‰ (amb un 8,8‰ de naixements i un 10,3‰ de defuncions), el saldo migratori, del 10,5‰ i el creixement total de la població, del 9‰. Amposta, el cap comarcal, amb 16.865 h el 2001 i un creixement absolut de 914 h en el període 1998-2001, aplegava el 29,3% del total de la població comarcal. Sant Carles de la Ràpita (11.572 h) és l’altre únic municipi de la comarca que sobrepassava el cens dels 10.000 h. Només cinc nuclis no arribaven al miler d’habitants: Freginals (381 h), la Galera (749 h), Godall (713 h), Mas de Barberans (682 h) i Masdenverge (950 h). La distribució de la població per grans grups d’edat presentava una estructura demogràfica amb tendència a l’envelliment: el 13,5% del cens tenia menys de 15 anys, el 66% era població adulta i el 20,5% sobrepassava els 65 anys. El 18,5% del total de la població (10.697 h) eren jubilats o pensionistes. L’any 2001 la població activa estava formada per 26.228 persones i la taxa d’atur era del 7,6% (2.002 persones). El 17,9% dels treballadors ocupats es dedicava al sector primari (un percentatge molt per sobre de la mitjana catalana, que se situava en el 2,5%), el 22,7% a la indústria, el 13,9% a la construcció i el 45,6% als serveis.
La història
De la prehistòria a la romanització
Bé que a través d’un nombre escàs de jaciments arqueològics (la comarca no ha estat gaire explotada en aquest sentit), hi ha indicis de poblament continuat des del Paleolític superior. D’aquest període hi ha vestigis (gravats rupestres del Montsià). El Neolític és representat pels possibles sepulcres de fossa d’Amposta i d’Alcanar. Les primeres edats dels metalls, per la cova sepulcral del Calvari d’Amposta. Hi ha estat descobert un poblat hallstàttic. L’època ibèrica es manifesta sobretot a través de la necròpoli de l’Oriola (Amposta) i del poblat de la Moleta del Remei, en un dels vessants del Montsià. Durant l’època romana fou zona de poblament rural, dispers, sense cap ciutat. La travessava la Via Augusta pel pla de la Galera.
De l’edat mitjana ençà
La comarca del Montsià fou compresa en el terme de Tortosa en la carta de població del 1149. Però les segregacions fetes pels monarques arran de la conquesta (algunes ja anteriors) li donaren una certa caracterització. De fet, tota la comarca anà a parar als hospitalers, repartida en dues comandes: la d’Ulldecona i la d’Amposta (aquesta passà, però, el 1280, a les mans de la corona). En les demarcacions de tipus eclesiàstic i administratiu, però, el Montsià depengué sempre de Tortosa (bisbat, vegueria, corregiment i fins i tot partit judicial). No fou fins a la Divisió Territorial de Catalunya feta per la Generalitat el 1936 que hom constituí com a comarca aquest sector centrat per Amposta a la riba dreta del Baix Ebre. La llei de modificació de la divisió comarcal de Catalunya de 1990 agregà Sant Jaume d’Enveja al Montsià.