Situació i presentació
El terme de Móra d’Ebre, d’una extensió de 45,12 km2 confronta amb els municipis d’Ascó (NW), Garcia (N i NE), Móra la Nova (E), Tivissa (SE), Benissanet (S), Corbera d’Ebre (SW) i la Fatarella (W), aquests dos darrers termes de la Terra Alta.
El territori és situat a la dreta de l’Ebre, que fa de partió amb el terme de Móra la Nova (municipi que formà part del l’antic terme de Móra d’Ebre, fins la seva segregació el 1840), a l’indret de la cubeta o depressió de Móra (dipòsit de conglomerats, argiles i margues) en la seva part central, entre el pas de l’Ase i el de Barrufemes (oberts en les ereccions calcàries dels dos brancs en què es divideix la Serralada Prelitoral). La part occidental del terme és accidentada pels darrers contraforts nord-orientals de la serra de Cavalls (la Picossa, 496 m), que és travessada pel coll de Padellàs. Per la dreta del riu Sec, que travessa el terme de ponent a llevant per a desguassar a l’Ebre prop de l’Illa (zona inclosa en el PEIN), seguint en part el camí de les Planes, passa el termenal meridional. A tramuntana, per antigues carrerades, el termenal passa pel camí de la Partició d’Ascó i pel de la Partició de Garcia.
La vila de Móra d’Ebre és el cap municipal i comarcal i l’únic nucli poblat del terme.
Travessa el municipi la carretera N-420 de Tarragona a Gandesa; en una bona part és paral·lela al curs del riu Sec, i enllaça, a l’altura de Móra la Nova, am la C-12 provinent d’Amposta i en direcció a terres lleidatanes, que segueix paral·lela a l’Ebre. Una carretera local duu a Benissanet, Miravet i al Pinell del Brai.
El pont que salva l’Ebre i uneix Móra d’Ebre i Móra la Nova fou bastit el primer quart del segle XX i reconstruït després de la Guerra Civil. Antigament el pas del riu es feia per una barca que a Móra d’Ebre atracava a la plaça de Baix.
La població
Els focs que hi havia a la població (morencs) als primers fogatjaments medievals no apareixen detallats perquè eren inclosos en les xifres globals de les cases taxades del comtat de Prades. El del 1553 registra 165 focs a Móra i el cens del 1718, 489 h. El cens del 1830 assenyala que al terme de Móra, que aleshores encara comprenia els Masos de Móra ja que la segregació del nou municipi, que s’anomenarà Móra la Nova, no es produí fins el 1840, hi havia 3.091 h. Tot i la segregació dels Masos, el cens del 1842 registrà un augment produït per la prosperitat agrària d’aquells anys (3.491 h). El 1860 hi havia 3.757 h, la majoria a la vila.
Móra d’Ebre
© Fototeca.cat
En aquell moment també eren habitats els Masos, les Sénies, la caseria del Mas de Montagut, el molí fariner de Valldelladres, la teuleria de Vilars i temporalment la casa de l’ermità de Sant Jeroni. Posteriorment es registraren les xifres següents: el 1900 4.065 h, el 1936 3.706 h, i el 1940 3.059 h (63 dels quals a les Sénies, 15 al raval de Sant Jeroni i 11 al de Santa Magdalena).
A partir d’aquesta data la població no va parar d’augmentar, gràcies en gran mesura a l’arribada de població dels nuclis rurals pròxims. El 1950 s’hi comptabilitzaren 3.367 h, 3.638 el 1970, 4.332 el 1981, 4.425 el 1991, 4.836 el 1999 i s’arribà a 5.012 h el 2005.
L’economia
Pascual Madoz, a mitjan segle XIX, explica que a Móra es produïa blat, ordi, llegums, oli, vi, ametlles, fruita i hortalisses (aquests darrers conreus de regadiu es collien a les Illes on hi havia alberedes que proporcionaven fusta per a la construcció). Es criava bestiar oví i cabrum i es pescaven barbs i anguiles. Hi havia 6 trulls i 2 molins de farina.
Pel que fa al comerç, s’importaven blats i farines i s’exportaven ametlles i oli. Se celebraven dues fires, una per Pasqua Granada i una altra per l’agost.
El sector primari, que havia estat tradicional al municipi i ho és encara a bona part dels pobles de la comarca, va patir un procés regressiu que a les acaballes del segle XX semblava estancar-se. Les terres de secà predominen sobre les de regadiu, tot i que aquestes ocupen també una important extensió. Els conreus principals són l’ametller, que ha perdut terreny, l’olivera, que n’ha anat guanyant, i els fruiters (sobretot presseguers). La vinya, com l’ametller, s’ha vist afectada per l’auge dels conreus de regadiu.
En la ramaderia destaquen els sectors avícola i porcí, aquest últim recuperat després d’un període de recessió durant la dècada de 1980. La cria de conills, abans força important, ara és molt minsa. Es pot esmentar encara la cria de bestiar oví i l’apicultura.
L’activitat industrial fou especialment destacable durant la dècada de 1970 i 1980, en què un elevat nombre de la població treballà en la construcció de la central nuclear d’Ascó. D’ençà, la vila ha intentat diversificar la seva economia, que continua lligada a la indústria tot i que el principal sector d’ocupació ha esdevingut el dels serveis.
És força important la indústria relacionada amb la transformació i comercialització dels productes de la terra, en la que destaca la Cooperativa Agrària Sant Antoni Abad de Móra d’Ebre, fundada el 1945, integrada al FARE (Fruticultors Associats de la Ribera de l’Ebre) i que també s’encarrega de la comercialització del vi, l’oli i la fruita seca. El vi que es comercialitza a través de la cooperativa és integrat dins la denominació d’origen Tarragona. D’altra banda, l’expansió que durant la dècada de 1970 tingué el conreu de l’ametlla va fer que apareguessin a la localitat diverses esclofolladores d’ametlles, en una expansió paral·lela a la del conreu de l’ametller a l’Estat espanyol. El 1993 fou fundada una cooperativa de fruita seca (Productors de Fruits Secs Associats) que compte amb més de tres mil associats.
Altres sectors industrials representats a Móra d’Ebre són l’adobament de pell, la fabricació de material elèctric, les conserves de peix, i la fabricació de mobles i de taüts, aquesta última de gran tradició al terme i introduïda al final de la dècada de 1960. Moltes d’aquestes empreses es troben emplaçades al polígon industrial de la Verdeguera.
El repartiment proporcionat de les activitats industrials i de serveis en els municipis grans de la Ribera d’Ebre (Flix, Ascó, Móra la Nova), condiciona que Móra d’Ebre no en concentri tantes com altres caps comarcals veïns. El nombre d’establiments comercials de la vila de Móra es elevat i el terme també disposa d’una gran superfície comercial.
El mercat setmanal se celebra el divendres. Cada any, la primera quinzena de setembre, se celebra Caçafir, fira dedicada al món de la caça. Durant la celebració de la festa morisca, el tercer cap de setmana d’agost, té lloc una fira d’antiguitats.
Móra disposa de l’Hospital Comarcal i d’un centre d’assistència primària. L’ensenyament és cobert fins el batxillerat i també s’imparteixen cicles formatius, educació especial i musical. Convé destacar especialment les instal·lacions esportives del Club Nàutic, entitat que impulsa la recuperació de la vella tradició de navegació per l’Ebre. Malgrat ser la capital comarcal, l’oferta d’allotjament és reduïda.
La vila de Móra d’Ebre
La vila de Móra d’Ebre (38 m d’altitud) és situada a la dreta de l’Ebre, al vessant d’un petit turó on es drecen les restes del castell de Móra.
La vila antiga de Móra és situada sota mateix del castell, a migdia d’aquest. Antigament la vila era emmurallada, en la part compresa entre el carrer de Sant Joan (actualment carrer de Julio Antonio), la plaça de la Verge i el carrer de Sant Gregori. El Carrer Nou, com el seu nom indica, fou una ampliació d’aquell nucli i també ho fou la construcció del Carrer Ample (actualment carrer del Doctor Peris). La part de llevant del carrer del Barranc (barranc de Faneca) s’urbanitzà en carrers a la segona meitat del segle XIX i, encara més modernament, la població s’ha estès més vers migdia, al camí de Benissanet, on s’ha format el Raval del Sol, prop del pont de ferro sobre l’Ebre construït durant la dècada de 1920.
El nucli antic, amb carrers estrets, conserva notables cases pairals i s’hi dreça l’església parroquial de Sant Joan Baptista, reedificada després dels danys soferts durant la primera guerra Carlina, el 1837, i la Guerra Civil de 1936-39. És un edifici d’una sola nau capçada per un absis poligonal. Es cobreix amb volta d’arestes que arrenca de sobre una cornisa i cada tram de la qual és delimitat per arcs torals de mig punt amb ornamentació de casetons.
Dins la vila hi ha també l’església del Sagrat Cor de les Germanes Mínimes de Sant Francesc, església tardana de tradició gòtica amb espadanya barroca. A la Plaça de Dalt, al centre de la població, s’hi troba l’estàtua de Julio Antonio, escultor i fill de la vila, feta el 1929. Altres capelles d’interès són la capella de la Mare de Déu del Carme, de les carmelitanes del Col·legi de Santa Teresa i la de les germanes de la Caritat.
Resten les muralles exteriors i dues torres escapçades del castell de Móra. Amb un perímetre d’uns 350 m i molt irregular de traçat, el castell només era accessible per ponent, on hi ha el Calvari, ja que aquesta elevació del terreny permet d’atacar la fortificació. És en aquest punt, però, on es drecen les dues torres circulars.
Entre les entitats més destacables cal esmentar la societat La Obrera, fundada el 1904, el Club Nàutic i d’altres que organitzen actes per a la difusió de l’activitat artística (els Amics de l’Art) o musicals (Societat Ateneu Musical) a la comarca. El Patronat d’Amics de Sant Jeroni organitza festes populars, com l’aplec sardanista de la Ribera d’Ebre o la fira del caçador (Caçafir). La vila disposa d’una galeria d’art privada i de la sala d’exposicions del casal la Democràcia, municipal.
Les festes programades anualment al municipi comencen amb la festivitat de Sant Antoni, el 17 de gener, que inclou la cursa de l’anyell i la benedicció d’animals. L’1 de maig es fa un aplec a l’ermita de Sant Jeroni i el tercer diumenge s’hi fa el ja esmentat Aplec de la Sardana. El darrer cap de setmana d’agost té lloc la festa major d’estiu, i una setmana abans, se celebra la Móra Morisca, festa en la que es guarneixen les cases i carrers del nucli antic com a l’època medieval.
La història
El lloc de Móra és esmentat el 1153. Es diu que Mir Geribert, el que s’anomenava “príncep d’Olèrdola”, morí en el setge del castell de Móra (1060), acció bèl·lica contra els sarraïns que aleshores posseïen l’indret. L’any 1174 el rei Alfons el Cast encomanà i donà en feu a Guillem de Castellvell i als seus successors els castells de Tivissa i Móra, com també els de Tivissa i Marçà, que havien tingut els sarraïns. El donador es reservava la dominicatura, que ja el seu pare havia tingut. Assenyala l’historiador Duran i Cañameras que possiblement en aquella primera data, l’any 1153, prengué possessió de Móra Arbert de Castellvell, ja que la vila era compresa en els límits del marquesat de Siurana. La baronia de Móra, centrada pel castell de Móra, passà als Entença a través d’Alamanda de Castellvell.
El primer dels Entença que s’intitulà senyor de Móra fou Berenguer (IV). En temps del seu fill, Berenguer (V) d’Entença, la vila de Móra, i la de Falset, que també posseïa, foren assetjades pels Montcada. Ja d’uns quants anys abans eren freqüents els litigis entre els templers, aliats amb els Montcada, que tenien casa a Ascó, i els Entença, per qüestions de jurisdiccions. El 1281 el sobirà prohibí al veguer de Tarragona i del Camp d’intervenir en les causes dels veïns de Móra, Tivissa, Marçà i Pratdip, que eren de Berenguer d’Entença, i ordenà al veguer reial de Vilafranca que hi exercís la jurisdicció i que igualment considerés Falset inclòs dins la seva vegueria.
Durant la guerra contra Joan II, el Bastard de Cardona, germà natural del comte, reclutava gent i emprenia la direcció dels exèrcits dels voltants de Tarragona, prenent com a centre d’operacions el castell de Móra. Hi agafà l’abat de Poblet, que defugia els exèrcits de Joan II, i hi planejà els atacs a diversos castells propers. Pel maig del 1462 la Generalitat tingué coneixement que el comte de Prades fortificava el castell de Móra perquè esperava la visita de Joan II, amb tres o quatre mil homes, els quals havien de prendre, després, el castell de Miravet, que havia estat ocupat per partidaris de la Generalitat. Pel juny del mateix any, l’arquebisbe de Tarragona, Pero de Urrea, amb els seus seguidors armats, s’hostatjà al castell de Móra per si Joan II hagués volgut entrar a Catalunya per aquella banda. La vila de Móra patí també força en la guerra dels Segadors.
La capitalitat comarcal de Móra d’Ebre s’inicià al segle XVII, després del decret de Nova Planta, quan s’intensificà el trànsit fluvial. Aleshores a Móra hi hagué duana. El 1780 es feu a Móra un establiment de mossos d’esquadra per a vigilar el contraban.
En temps de la guerra del Francès, el senescal Suchet s’establí al castell, el qual no fou volat pels francesos en llur retirada. El 1835 el governador de Tortosa va fer-lo ocupar per milicians per tal de fer cara als carlins, que ocuparen la vila els dies 10 i 11 de novembre amb l’ajut dels carlins locals. El castell, defensat per Desumvila i Campos, resistí i els milicians de la seva guarnició, més d’un cop, baixaren a la vila per desallotjar-ne els carlins. El castell fou canonejat i restà malmès.
En la Guerra Civil de 1936-39, les poblacions de la Ribera eren ben a prop de la línia del front de la llarga batalla de l’Ebre. Móra es convertí aleshores (1938) en lloc de comandament i centre principal d’avituallament de les tropes republicanes. En llur retirada, a la darreria d’octubre i primeria de novembre, hom va volar el pont de Móra d’Ebre, que fou reconstruït posteriorment.