Miquel Moragas i Ricart

(Barcelona, 19 de novembre de 1842 — Barcelona, 12 de juliol de 1916)

Miquel Moragas i Ricart

© Fototeca.cat

Escenògraf.

Fill d’un fuster, el 1859 començà a treballar al taller del també escenògraf Josep Planella, al teatre Principal. A disset anys ja era oficial major. Esdevingué un dels millors dissenyadors de paisatges i d’interiors catalans d’estil realista i feu nombroses decoracions per al teatre català del Romea. El 1874 se separà del seu mestre i muntà el seu propi taller, col·laborant amb Francesc Coberta Soler i Rovirosa. Del 1881 al 1888 feu societat amb Fèlix Urgellès, amb qui treballà al taller del Circ Barcelonès, i pintaren decoracions per a les obres Sota terra, Joan Blanques, etc., i també per a revistes musicals i sarsueles, obres representades als principals teatres de Barcelona. Associat el 1888 amb el seu nebot i deixeble Salvador Alarma, pintaren les decoracions d’obres catalanes postromàntiques. Entre d’altres, són autors de decoracions per a Otelo, Magdalena, Jesús de Natzareth, Els primers freds, L’arlesiana, Andrònica, El comte l’Arnau, Mar i cel, Èdip rei, Lohengrin, Parsifal i Terra baixa. Fou notable la seva habilitat en la plasmació de cortinatges, com ho demostrà la realització dels telons de boca dels teatres Tívoli, antic Espanyol, Romea, Principal, Dorado, Liceu i algun altre de Terrassa i d’Olot. S’especialitzaren en trucatges de gran efecte, en alguns dels quals es valgueren ja de la projecció cinematogràfica. Considerat un dels millors escenògrafs de l’època, treballà també a la resta de l’Estat i a l’Amèrica Llatina. Al final del seus dies anà deixant la direcció del seu taller al seu nebot.