i Morella | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Morella

Municipi
Ports
Morella
© Fototeca.cat
Municipi i cap de la comarca dels Ports, el més extens de la regió de Castelló (el 1976 li foren annexats, encara, els municipis de Xiva de Morella i d’Hortells).
Població: 
2.822 h
[2009]
Extensió: 
414 km2

S'estèn al centre del massís muntanyós dels ports de Morella (que donen nom a la comarca), a la capçalera del Bergantes, o riu de Morella (que neix a la serra de la Figuera), i del riu de Calders, el qual, juntament amb el seu afluent, la rambla de Sellumbres, forma part del límit occidental del terme. Al sector oriental hi ha les capçaleres del riu Cérvol i de la rambla de Cervera, que desguassen a la Mediterrània. Al s. s’allargassa un sector les aigües del qual (rambla de la Belluga) van a parar a la rambla Carbonera (Alt Maestrat). La part meridional, la més elevada, abrupta i deshabitada, és dominada per la serra de la Llècua (1.293 m alt.), i la septentrional, per les serres de Palanques i de Xiva. La meitat de la superfície del terme és considerada com a terra de pasturatges, per als 20.000 caps, aproximadament, d’ovelles de la ramaderia local. Unes 1.500 ha de pinedes produeixen un miler de metres cúbics de fusta anuals. L’agricultura és bàsicament de secà, poc productiu, amb predomini de cereals (6.000 ha) i de patates; al centre, la vall del Bergantes permet l’única zona regada i fèrtil del terme, el Moll. Atesa l’extensió del municipi i la dispersió dels nombrosos masos (més de 280, en gran part ja deshabitats), la superfície per cada explotació supera la mitjana de 100 ha, que es redueixen a 10 si hom considera només la superfície llaurada. El 37% de les terres són conreades en règim d’arrendament, i l’11%, en règim de parceria. A la ciutat hi ha una dotzena d’obradors tèxtils (filatures i telers), fusteries i tallers de reparació de maquinària i d’automòbils, així com un important comerç, d’abast comarcal. L’agricultura ocupa el 31% de la població activa, la indústria el 17% i els serveis el 44%.

Aspecte del claustre del convent de Sant Francesc, amb el castell al capdamunt
© Dreamstime / Pilgrimego
La ciutat (2.236 h agl [2006], morellans o morellencs; 984 m alt.), centre de la comarca dels Ports, és al vessant meridional d’un puig (1.070 m alt.) que domina per la dreta el Bergantes, coronat per la mola i roquisser del castell de Morella. El nucli urbà, voltat de muralles, es distribueix en forma de semicercle, amb mitja dotzena de carrers que van seguint de dalt a baix el nivell horitzontal, comunicats entre ells per carrers costeruts, sovint formant escales, Hom entra a les muralles (bastides al segle XIV per ordre de Pere III) per les portes principals de Sant Mateu i de Sant Miquel i pels portals dels Estudis, del Rei i de Forcall. Al peu del castell hi ha la plaça de Sant Francesc, amb el convent gòtic i església del mateix nom, convertit en Museu Etnològic de Morella, i l’antic convent de les agustines. Prop seu, al centre alt de la ciutat, hi ha la plaça de Benet XIII, amb l’església arxiprestal de Santa Maria, de factura gòtica (final del segle XIII i començament del XIV), de planta basilical, que posseeix un cor excepcional, aïllat sobre quatre columnes, fet per Pere Segarra (1425) i decorat per Giuseppe Belli; hom hi puja per una escala de cargol amb barana decorada amb relleus sobre la vida del Crist, dos d’ells de l’escultor Antoni Sanxo. L’orgue, del segle XVIII, restaurat modernament, és obra de Josep Torull. Les dues portes d’entrada (els Apòstols i les Verges) són decorades amb notables escultures gòtiques. Entre els carrers es destaca el de Balasc d’Alagó (antic carrer de l’Almudí o del Mercat), vorejat de porxos. Entre els segles XIV i XVIII foren bastits nombrosos casals i palaus, que encara es conserven: el del cardenal Ram, el de Piquer, el casal dels Estudis, el Palau del Marquès de Cruïlles, la casa Siurana, la casa Figuera, etc. La parròquia de Sant Joan (segle XV), gòtica, fou transformada al segle XIX, i la de Sant Miquel fou reedificada el 1711 i el 1729. A més dels convents esmentats (franciscans i agustines), hi hagué a l’altre costat de la ciutat un convent d’agustins. La casa de la vila fou bastida al segle XIV i fou reformada al XVII. Les muralles tenen un perímetre de 2.500 m, i són flanquejades per 14 torres. El castell, important ja en època islàmica i refet fins al segle XIX, bastit en tres recintes concèntrics, ocupa tot el cim de la mola de Morella, i tingué un extraordinari valor estratègic, fins que fou destruït amb motiu de les guerres carlines. El 1963 la població fou declarada conjunt historicoartístic.

Lloc habitat en època romana, era ja una important plaça fortificada de la taifa de Tortosa, i el 1084 fou objecte d’un atac per part del Cid (batalla de Morella), i el 1114 per part d’Alfons I d’Aragó. A l’inici de la reconquesta valenciana, el 1232 fou ocupada per Balasc d’Alagó, que atorgà carta de poblament l’any següent; el 1249 passà definitivament als dominis de la corona catalanoaragonesa (Jaume I ratificà la carta de poblament el 1250), i a partir d’aleshores augmentà la seva importància comercial, en part gràcies a l’activa minoria jueva, i es desenvolupà una notable indústria llanera, que ha subsistit parcialment. Tingué un extens terme general, que comprenia tots els municipis de l’actual comarca dels Ports, la Tinença de Benifassà i els termes de Catí i de Vilafranca (actualment de l’Alt Maestrat); aquest terme s’anà desmembrant a partir del 1691. Fou sempre vila reial, i tingué vot a corts. Es caracteritzà per la fidelitat a la corona: guerra de la Unió, guerra contra Joan II i, sobretot, durant les Germanies, quan les milícies morellanes lluitaren contra els agermanats. Hi foren celebrades corts el 1411, i el 1414 hi tingué lloc la històrica entrevista de Morella. El castell serví de presó a la mare del comte d’Urgell i al príncep Carles de Viana. Durant la guerra de Successió fou fidel a Felip V, però els austriacistes l’ocuparen en 1710-11. Durant la guerra del Francès fou presa pel general Habert el 1810, i els napoleònics no l’abandonaren fins el 1813. Durant el Trienni Constitucional fou ocupada pels reialistes, el 1822 i el 1823 (es perdé una gran part del tresor de l’església), i durant la primera guerra Carlina Cabrera l’ocupà, el 1838, i en féu el darrer reducte carlí, que caigué finalment el 1839, davant l’escomesa d’Espartero (l’un i l’altre reberen de llurs reis el títol de comte de Morella). La persistència de partides carlines féu que el 1849 esdevingués cap de la Comandància General del Maestrat. Fou assetjada novament pels carlins el 1872, però resistí, i per això el 1878 rebé el títol de ciutat. Al costat de la tradició llanera, es desenvolupà la ramaderia ovina, la importància de la qual reflecteix l’existència del tribunal del Lligallo, que persistí fins al segle XVIII. El 1926 la fallida de la gran fàbrica de Giner representà el fracàs de la seva industrialització, i, malgrat la persistència de la importància ramadera, la població ha anat minvant des d’aleshores. El terme és dividit en les denes de la Vespa, Castellons, Font d’En Torres, la Fàbrica d’En Giner, l'Hostalnou, Morella la Vella, el Moll, els Llivis, Muixacre i la Roca de Morella; hi ha, a més, els despoblats de Salvassòria i de Benavit, els llogarets de la Pobleta d’Alcolea, d'Herbeset, i de la Llècua i el santuari de Vallivana, on és venerada la patrona de Morella.

Col·laboració: 
JFMi / JEC

Llegir més...