Es formà a Mèxic amb Carlos Chávez, i des del 1955 residí, fins poc abans de morir, a Barcelona, on fou deixeble de Cristòfor Taltabull. Publicà lieder i peces per a piano. Estrenà a Mèxic l’òpera Severino (1961; al Liceu el 1966). Dugué a terme una important tasca de relació i de promoció cultural hispanomexicana. Organitzà exposicions d’art mexicà, i per iniciativa seva s’organitzaren a Sant Joan de les Abadesses els actes d’homenatge a Jaume Nunó, nascut en aquesta ciutat i autor de la música de l’himne mexicà. Ingressà a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi el 1983, de la qual fou un membre molt actiu fins que el 1985 presentà la renúncia. Membre corresponent de les acadèmies de Sant Carles de València i de San Fernando de Madrid, del patronat de l’Institut Amatller d’Art Hispànic i membre honorari de l’Orfeó Català de Mèxic, publicà monografies d’artistes catalans relacionats amb Mèxic — El pintor Pelegrín Clavé (1966), El escultor Manuel Vilar (1969) i Antonio Fabrés (1977)—, i féu exposicions de pintura a Mèxic, Barcelona i Sant Joan de les Abadesses. El 1986 publicà l’assaig El sentimiento de la música .
Salvador Moreno i Manzano
© Fototeca.cat
Historiador de l’art, compositor i musicòleg.