Integrades posteriorment com a partit únic de l’Estat espanyol (Falange Española) i articulades dins una ideologia unitària, tipificable en la Ley de principios fundamentales del 17 de maig de 1958, dins l’organització hi havia la Jefatura Nacional (que corresponia al cap de l’estat o al president del govern), el Consejo Nacional del Movimiento, la Secretaría General (amb rang de ministeri des del 1939) i els consejos provinciales i els locales. Segons l’article quart de la Llei Orgànica de l’Estat, del 1967, el Movimiento informava l’ordre polític obert a tots els espanyols, i promovia la vida política en règim d’ordenada concurrència de criteris. De fet, el Movimiento constituí la ideologia de l’estat totalitari i, alhora, l’àmbit polític dins el qual es preveia l’evolució del règim; tanmateix, es mostrà com l’element més immobilista quan, després de la mort de Franco, ha pogut manifestar-se amb més força l’existència d’amplis sectors que cercaven una evolució fora del Movimiento i àdhuc un canvi polític en el marc d’una ruptura. Fou abolit el primer d’abril de 1977, dins el context de reforma política d’Espanya duta a terme pel govern d’A.Suárez.