Fill d’'Abd al-Raḥmān II, el seu govern fou d’una gran inestabilitat política a Al-Andalus: revolta de Toledo (853-858), insurrecció dels muladites (Abd al-Raḥmān ibn Marwān al-Galliqī, Umar ibn Ḥafsūn, Banū Qasī) i atacs normands i d’Alfons II d’Astúries. Al seu temps es desencadenà una forta persecució mossàrab, sobretot a Còrdova.