Fou redactor en cap de La Veu de Catalunya i membre de la Lliga Regionalista, però durant la República ingressà a l’Esquerra. Les seves novel·les —d’estil més aviat gris— reflecteixen un clima de dramatisme fatalista, potser d’arrel russa, i els seus protagonistes són dissortats o abúlics. Després de la provatura breu, El passat, cendra, publicà les novel·les Samuel. Història d’un bon dependent lladre i màrtir (1927), La suprema voluntat (1928), relat d’un conflicte social en un país eslau, La fadrina Berta (1929), El rellogat del tercer pis (1931), El bé i el mal (1933), sobre la primera vaga revolucionària de Barcelona, la narració curta La burgeseta (1935) i Passa un infant (1934). Publicà, també, l’obra teatral Els amors de Judit (1935) i l’assaig La Universitat de Catalunya (1937). S'exilià el 1939.