cant dels Nibelungs

Epopeia germànica escrita cap al 1200 per un joglar anònim que hi recollí cants anteriors.

Escrita en estrofes de quatre versos que rimen de dos en dos, l’obra es divideix en dues parts: la mort de Sigfrid i la venjança de Crimilda. Sigfrid, heroi invulnerable, es casa amb Crimilda, en canvi d’ajudar Günther a conquerir Brunilde, valquíria i reina verge d’Islàndia. Sigfrid és assassinat per Hagen, súbdit de Brunilde, que coneix l’únic punt vulnerable de l’heroi. Per tal de venjar la mort de Sigfrid, Crimilda accepta de casar-se amb Àtila, rei dels huns. Atrau els burgundis al país d’Àtila, on són atacats pels huns i derrotats. L’únic supervivent burgundi és Hagen, que es nega a revelar on és el tresor dels Nibelungs. Crimilda li talla el cap amb l’espasa de Sigfrid, i ella mor a mans d’Hildebrand.

El poema inicial, situat al segle VII, narrava la matança del poble burgundi a mans dels huns. Més tard s’hi afegí la llegenda de Sigfrid, vencedor d’un drac, posseïdor d’un tresor i conqueridor de Brunilde. Wagner es basà llunyanament en aquest cant per a la seva tetralogia Der Ring des Nibelungen.