OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Nissan Motor Company

indústria indúst
Empresa automobilística japonesa, creada el 1933.

L’origen és un conglomerat (zaibatsu) de més de setanta empreses del sector del metall que, controlades per l’industrial Yoshisuke Aikawa, es convertí en un dels primers grups industrials del Japó. A més d’automòbils, construí vaixells, avions i motors per a vehicles diversos. Molt lligat a l’exèrcit, contribuí decisivament a l’expansió militar japonesa a la Xina i al Sud-est asiàtic des dels anys trenta i, sobretot, a la Segona Guerra Mundial. Després de la guerra, el conglomerat fou dissolt i reconvertit en empresa amb domicili social a Yokohama, seu actual (amb una interrupció els anys 1968-2009 a Tòquio).

Dedicada exclusivament al sector automobilístic, a l’inici dels anys cinquanta començà l’expansió internacional, en la qual tingué una participació decisiva l’empresa britànica Austin. Des d’aquests anys fins a la dècada de 1980, a l’exportació succeí gradualment l’establiment de fàbriques de components i muntatge, procés generalment dut a terme a través d’aliances amb fabricants locals. A l’Estat espanyol entrà a l’accionariat de Motor Ibérica SA el 1980, que, amb tres plantes a Catalunya, aconseguí reflotar, i que controlà en pocs anys (Nissan Motor Ibérica). Malgrat ser un dels primers fabricants mundials del sector, diversos factors combinats, entre d’altres la persistent crisi financera del Japó, precipitaren Nissan a una successió de resultats negatius al llarg de la dècada de 1990.

El 1999 establí una aliança global amb Renault (ampliada el 2016 amb Mitsubishi) mitjançant un intercanvi d’accions, gràcies a la qual, juntament amb l’entrada d’un nou conseller delegat (2001), Carlos Ghosn —primer no japonès a dirigir una indústria nipona—, aconseguí retornar Nissan als beneficis. Les dificultats reaparegueren al final de la segona dècada del segle XXI, especialment a Europa, on la sobresaturació del mercat automobilístic i les noves normatives de la UE en matèria d’emissions (tot i ser Nissan el primer fabricant de vehicles elèctrics des del 2010) causaren fortes pèrdues. Aquesta crisi s’accentuà amb la detenció de Ghosn (2018) i s’accelerà pels efectes de la pandèmia de la COVID-19 (2020). L’aliança presentà aleshores un nou pla estratègic basat en el repartiment del mercat global: a grans trets, a Nissan li correspondria l’Amèrica del Nord, l’Orient Mitjà, la Xina i el Japó, a Mitsubishi la resta de l’Àsia i Oceania, i a Renault Europa i Llatinoamèrica. A Europa, Nissan només conservava la fàbrica de Sunderland (Anglaterra). El nou pla comportava el desmantellament de les tres plantes de Nissan Motor Ibèrica a Catalunya, que Nissan anuncià el maig del 2020.

Llegir més...