Olaf II de Dinamarca

(Akershus, 1370 — Falsterbo, 1387)

Rei de Dinamarca (1376-87) i de Noruega (1380-87).

Fill de Haakon VI de Noruega i de Margarida de Dinamarca, succeí el seu avi Valdemar IV Atterdag en el tron de Dinamarca, i el seu pare en el de Noruega, però fou la seva mare, com a regent, qui governà en nom seu. Aquest fou el principi de la unió de Noruega i Dinamarca, que durà fins al s XIX. Els historiadors noruecs no el consideren veritable rei de Noruega.