Jocs Olímpics

Instituïdes, segons la llegenda, per Hèracles mateix, en una edat remota, hom accepta, des del punt de vista històric, l’any 776 aC com a data de la primera celebració, atès que és la que apareix a la llista dels vencedors, escrita per Hípies d’Èlide al segle V aC. Sempre foren presidides pels eleus i, si en un principi només hi hagué la participació de la gent de l’Èlide, gradualment cresqué llur popularitat, que hi féu acudir gent de tota la Grècia, i fins de les colònies d’Occident i d’Orient. Dies abans de l’acabament de l’estiu, diversos missatgers proclamaven la treva sagrada, anunciaven a tots els grecs l’inici dels Jocs i, alhora, els invitaven a prendre-hi part. L’Altis, o recinte on eren efectuades les competicions, era considerat un lloc sagrat i era prohibida la presència d’exèrcits amb armes als seus encontorns. Després d’un primer dia dedicat exclusivament a la pràctica dels ritus religiosos i a les formalitats d’examen d’alguns dels competidors, s’iniciaven els Jocs amb els exercicis gimnàstics, que, en un principi, en constituïren la part central. Successivament, però, s’hi afegiren la lluita i el pentatló, el pugilat, la cursa de quadrigues i la de cavalls, el pancraci, l’hoplitodromia, etc. El cinquè dia hom procedia a la proclamació solemne dels vencedors, els quals eren coronats amb branquillons d’olivera borda i, a més, honorats amb l’erecció d’estàtues i amb la dedicació d’epinicis escrits pels poetes més famosos (Simònides, Baquílides, Píndar). Rebuts triomfalment en llurs ciutats, en les quals acostumaven de fer l’entrada dalt d’un carro tirat per cavalls blancs, aconseguien tota mena d’honors públics. Els Jocs Olímpics, que adquiriren caràcter llegendari, se celebraren durant tota l’antiguitat, fins que Teodosi els prohibí l’any 393 dC.

Els Jocs Olímpics a l’era contemporània

Al segle XIX (juny del 1894), els Jocs Olímpics foren restaurats gràcies a l’empenta de Pierre de Fredy, baró de Coubertin, i com a resultat d’un moviment pedagògic i social que conferia a l’esport una gran importància en la formació de la joventut, en la consciència col·lectiva i en l’agermanament dels pobles. Pel juny del 1894 fou acordat de restablir els Jocs Olímpics, i tot seguit foren adoptats els principis següents: en primer lloc, la creació d’un Comitè Olímpic Internacional (COI), independent del Comitè de cada estat i dels moviments esportius; en segon lloc, l’organització dels Jocs cada quatre anys; en tercer lloc, una igualtat absoluta entre tots els esportistes admesos en el COI; i, finalment, l’exclusió de les dones, ja que l’aplec era reservat només per a atletes masculins, com en l’antiga Grècia (el 1928, a Amsterdam, fou acceptada per primera vegada la participació de les dones en les proves d’atletisme, i no fou fins el 2012, als Jocs de Londres, que en tots els esports hi havia categoria femenina). Des de la seva restauració s’han organitzat a Atenes (1896), París (1900), Saint Louis (1904), Londres (1908), Estocolm (1912), Berlín (1916, no celebrats), Anvers (1920), París (1924), Amsterdam (1928), Los Angeles (1932), Berlín (1936), Hèlsinki (1940, no celebrats), Londres (1944, no celebrats), Londres (1948), Hèlsinki (1952), Melbourne (1956), Roma (1960), Tòquio (1964), Mèxic (1968), Munic (1972), Mont-real (1976), Moscou (1980), Los Angeles (1984), Seül (1988), Barcelona (1992), Atlanta (1996), Sydney (2000), Atenes (2004), Pequín (2008), Londres (2012) i Rio de Janeiro (2016).

Des del 1924 també se celebren uns Jocs Olímpics d'Hivern, i, des del 1960, uns Jocs Paralímpics.

Barcelona presentà la candidatura l’any 1924, però fou escollida París; la tornà a presentar l’any 1936, però fou adjudicada a Berlín (en contrapartida, hom intentà d’organitzar una Olimpíada Popular); la volgué presentar novament per als Jocs Olímpics del 1972, cosa que fou impedida per les autoritats de l’Estat i, finalment, el 1986 presentà la candidatura per organitzar-los l’any 1992 i li fou atorgada (Jocs Olímpics de Barcelona 1992).

Organització i participació dels Jocs Olímpics

Tècnicament constitueixen el cim dels esports. Els Jocs Olímpics es desenvolupen d’acord amb un protocol i un cerimonial establert pel baró de Coubertin. Tenen una durada aproximada de dues setmanes i s’inicien amb una cerimònia d’obertura, que consisteix en la desfilada dels participants, l’arribada de la flama olímpica, portada per atletes des d’Olímpia i que encén la torxa que presidirà els jocs, i en el jurament olímpic sota la bandera blanca amb els cinc cercles que representen les cinc parts del món.

Els Jocs s’acaben amb una altra cerimònia de clausura. Només poden participar en els Jocs Olímpics atletes que representin estats sobirans i pobles amb sobirania limitada o inexistent, com les Bahames, les Bermudes, Hong-Kong, Puerto Rico, etc. Andorra, que té comitè olímpic, ha estat l’únic poble dels Països Catalans que hi ha participat amb equip propi. En tots els esports es premien els tres primers classificats amb una medalla d’or, una d’argent i una de bronze, i es distingeixen les categories masculina i femenina. El nombre d’esports en competició s’hi ha anat ampliant de manera progressiva i el país organitzador té dret a incloure'n a títol d’esports d’exhibició. Els esports inclosos als Jocs Olímpics de Barcelona foren: atletisme, boxa (masculí), ciclisme, esgrima, gimnàstica, halterofília (masculí), hípica, judo, lluita, natació (inclosos salts de trampolí i de palanca, natació sincronitzada i waterpolo), pentatló modern (masculí), piragüisme, rem, tir, tir amb arc, vela, bàdminton, tennis, tennis de taula, beisbol, basquetbol, handbol, hoquei sobre herba, voleibol i futbol. D’exhibició, se celebraren competicions d’hoquei patins, pilota basca i taekwondo. L’esport principal continua essent l’atletisme, seguit de la natació. Els Jocs Olímpics han consagrat noves figures mundials, com L. Spyridon, P. Nurmi, J. Weissmüller, J. Owens, E. Zátopek, W. Rudolph, A. Bikila, D. Schollander, V. Cabzlabzja, M. Spitz, N. Comaneci, C. Lewis, etc. L’atractiu que representen els Jocs Olímpics és utilitzat, però, moltes vegades, per motius polítics, econòmics, etc., de tal manera que els propòsits dels fundadors no s’han pogut acomplir sempre: hi hagué una hecatombe a la plaça de les Tres Cultures de Mèxic, l’assassinat d’onze atletes israelians a Munic, incidents laborals i polítics (amb retirada d’atletes d’estats africans) a Mont-real, el boicot de cinquanta països, encapçalats pels EUA, als Jocs de Moscou (1980) i el consegüent boicot, per part de l’URSS (i d’altres països de l’òrbita socialista), als de Los Angeles (1984), etc. Els Jocs Olímpics de Barcelona foren notables per la inexistència de boicots i, d’altra banda, hom aprofità l’esdeveniment per donar a conèixer internacionalment la realitat catalana.