Situació i presentació
El municipi té per límit occidental el curs del Llobregat; el límit E coincideix amb la riera del Pontarró; pel N, les serres del Montsent i de Campdeparets separen el terme municipal del de la Quar i el situen dins el Baix Berguedà; per la banda S, els límits convergeixen des del Llobregat i la riera del Pontarró i formen un apèndix estret que es prolonga cap al S i fa de tascó entre els termes de Sagàs i de Gironella, fins a tocar tot just l’extrem NE del de Puig-reig. El terme és solcat també per les rieres de la Portella i d’Olvan, que desguassen al Llobregat per l’esquerra (la d’Olvan just per sota de Gironella). Les serres de Montsent i Campdeparets, al N, constitueixen els primers plecs subpirinencs. El serrat de Llogam, que assoleix els 1 056 m, és el punt més alt del municipi. La carretera C-154 de Gironella a Vic passa pel S del terme i enllaça amb l’Eix del Llobregat (C-16) a l’alçada de Gironella. De la C-154 surt una carretera local que arriba al poble d’Olvan.
El terme inclou el poble d’Olvan, cap de municipi, el barri de l’Estació d’Olvan i el veïnat de Serra-seca. A la ribera esquerra del Llobregat es troben la major part dels edificis de la colònia de Cal Rosal, ja que la resta corresponen al terme de Berga (entre d’altres, la fàbrica) i una petita part, al terme d’Avià.
La població i l’economia
La població (olvanesos) passà de 328 h el 1718 a 936 l’any 1860; des d’aleshores fins a la dècada dels setanta del segle XX augmentà considerablement: 786 h el 1900, 1.447 h el 1930, 1.543 el 1960 i 1.502 el 1970. A partir d’aquesta data es constata una davallada de població: 1.215 h el 1981, 983 h el 1991 i 872 h el 2001. L’any 2005, però, hi havia 897 h.
Les pastures i les pinedes de pi blanc i de pi roig ocupen gran part de la superfície municipal. Per la seva banda, els principals conreus són els cereals (sobretot l’ordi) i el farratge. La ramaderia hi té una certa implantació, sobretot el porcí i el boví. La proximitat de la fàbrica de Cal Rosal (dins el terme de Berga) va atreure mà d’obra d’Olvan fins que tancà el 1991. Hi ha algunes petites indústries familiars de caràcter artesanal. El mercat setmanal d’Olvan se celebra el dijous i el de Cal Rosal el diumenge. L’últim diumenge d’octubre es fa el mercat del Bolet. L’ensenyament queda cobert fins a la primària.
El poble d’Olvan
El poble d’Olvan (565 m d’altitud i 922 h el 2006) és a l’esquerra de la riera de Cabots, prop de la seva confluència amb la riera d’Olvan (dita també de la Riba). És esmentat ja el 905, any en què el bisbe d’Urgell, Nantigís, en consagrà la parròquia, dedicada a l’Assumpció de la Mare de Déu. L’església primitiva fou refeta diversos cops, el darrer dels quals fou al segle XVIII, i no conserva pràcticament res de l’estructura primitiva.
El terme depenia en part de la baronia de la Portella, però quan aquesta s’uní als dominis dels Pinós (després del 1369), passà a formar part de la baronia de Gironella i Olvan. El poble pròpiament dit era lloc reial i tingué sempre una part important de la població disseminada.
El principal catalitzador de les activitats culturals i lúdiques d’Olvan és l’Ateneu Olvanès (1924). Pel que fa a les festes i les manifestacions folklòriques, el 20 de gener se celebra la festa de Sant Sebastià. Un dels actes és una gran arrossada col·lectiva que té l’origen en un menjar que es donava als pobres, vot relacionat amb alguna pesta o epidèmia. Se sap que ja l’any 1860 els pobres acudien al convit en aquesta diada. La festa major se celebra el primer diumenge d’agost.
Altres indrets del terme
Santa Maria de Valldaura
El conjunt arquitectònic més destacat de tot el terme és, sens dubte, el que formen l’església i l’antic monestir de Santa Maria de Valldaura, erigits al lloc anomenat el Favar, dins dels dominis de la baronia de la Portella. El monestir fou fundat per Bernat i Geralda de Saportella, l’any 1231; dos anys més tard obtingueren la llicència de Ponç, bisbe d’Urgell, per a crear-hi una comunitat. Aquesta, femenina, s’hi establí l’any 1237, procedent de la Bovera (Guimerà, Urgell) i regida per l’abadessa Centella. La fundadora, Geralda de Saportella, ingressà en la comunitat l’any 1241. Pertangué a l’orde del Cister i gaudí de la protecció dels Saportella i dels reis Jaume I i Pere II, fet que li permeté d’adquirir un patrimoni força extens, amb béns a Olvan i en altres indrets, inclosos diversos castells.
La comunitat no fou mai gaire nombrosa (10 monges l’any 1320); a més, el 1338 es dividí i un grup de monges passà a residir al convent de Santa Maria Magdalena de Montbenet, a Berga. La comunitat de Valldaura residí a Olvan fins el 1399, però la zona es feu perillosa per l’existència de bandits i finalment la comunitat es traslladà a Manresa, on creà un monestir amb el mateix nom de Santa Maria de Valldaura. El monestir d’Olvan quedà buit des d’aleshores i restà sota el control del monestir de Poblet.
L’església de Valldaura, que és d’estil romànic tardà, té una nau sense absis amb una volta lleument apuntada; malgrat que hom en sobrealçà els murs, presenten les característiques dels edificis del segle XIII, disposició regular i blocs de pedra quadrats i ben tallats. La façana de l’edifici té una porta adovellada amb grans pedres que formen un arc de mig punt. Correspon a aquesta església una imatge de la Mare de Déu que data del segle XV, però que es troba encara estilísticament en la transició del romànic al gòtic, actualment conservada a Olvan. Prop de l’església hi ha algunes restes de murs que foren del monestir i ara formen el basament de la masia del Favar.
Cal Rosal, els veïnats i les masies
La colònia de Cal Rosal, compartida amb els municipis de Berga i d’Avià i travessada per la carretera C-16 (Eix del Llobregat), concentra una part important de la població d’Olvan, ja que un gran nombre d’habitatges es localitzen a l’esquerra del Llobregat, en aquest terme, malgrat que les instal·lacions fabrils de l’antiga colònia es trobin dins el municipi de Berga. L’Agrupació Coral i Esportiva Cal Rosal és l’entitat al voltant de la qual giren la major part de les iniciatives culturals i lúdiques de la colònia. Pel que fa als equipaments esportius, cal esmentar un camp de futbol. La festa major de Cal Rosal és el segon diumenge de juliol.
Prop de la colònia, a 4 km del cap municipal, on hi havia l’antiga estació del ferrocarril de via estreta de Manresa a Berga que remuntava la vall del Llobregat entre el 1888 i el 1974, hi ha el barri dit de l’Estació d’Olvan, de cases disseminades. Tocant al poble d’Olvan, situat a 627 m, hi ha el petit veïnat de Serra-seca.
Les principals masies del municipi són la de les Ferreres d’Olvan, modificada al segle XVIII, que és a l’esquerra de la riera de la Portella, prop de la seva confluència amb el Llobregat, i les de Tresserra, Boladeres, Valldaura, Palau, el Ballaró i Minoves. Molt més cap al NW, prop del límit amb el terme de Berga i prop també del torrent del Gol, hi ha les ruïnes de l’antiga església de Sant Martí de Minoves i les d’un poblat medieval.