Fill d’un escultor industrial. Format a Llotja, on obtingué una medalla de plata el 1863. Autor d’un Crucifix destinat a una església mexicana. Anà a Roma dues vegades pensionat per l’estat. Es presentà a l’Exposición Nacional de Madrid del 1876 amb El primer pas, que aconseguí segona medalla. Instal·lat a Madrid, fou protegit pel director del Museo del Prado, el pintor català Francesc Sans i Cabot. Elogiat decididament per Casado del Alisal i per Pradilla, hom fongué en bronze el seu grup d'Isabel la Catòlica, el Gran Capità i el Cardenal Mendoza, que fou instal·lat com a monument públic a Madrid (1883). Participà d’un cert natzarenisme i del naturalisme anecdòtic. Novament a Barcelona col·laborà a la Cascada del Parc de la Ciutadella, de la qual féu els grifons. Hom ha elogiat especialment els seus pagesos catalans. Té un Prometeu al Museu d’Art Modern de Barcelona. El seu germà Vicenç Oms i Canet (Barcelona 1853 — Madrid 1885), també escultor format a Llotja, residí a París i s’establí a Madrid el 1880.