El personatge central, Otel·lo, assassina per motius de gelosia la seva muller Desdèmona, en la qual tenia dipositada una confiança absoluta que perd, bruscament, davant les pèrfides insinuacions de Iago. Hom assisteix, doncs, al canvi que una ànima noble i un esperit valerós, quasi llegendari, experimenta pel fet de creure fatalment el calumniador, i també al final inevitable —el suïcidi estoic, amb clares influències senequistes— que l’error d’aquesta creença cega comporta. Obra molt celebrada, ha inspirat altres drames teatrals (els de Jean-François Ducis, del 1792, i d’Alfred de Vigny, Le more de Venise
, del 1892) i musicals (l’ Otello
de Gioacchino Rossini, estrenat el 1816, i el de Giuseppe Verdi, que, basat en el llibret d’Arrigo Boito, fou estrenat a Milà el 1887, i al Liceu de Barcelona el 1890).
Donald Sinden en el paper d’Otel·lo
© Corel