Estudià a l’École de Chartres (1893-97) i féu la tesi Essai sur la réforme de l’ordre de Fontevrault (1459-1641). Després de treballar a la Bibliothèque Mazarine de París, fou arxiver durant deu anys dels Pirineus Orientals. Apassionat per la història local, publicà nombrosos articles a la Revue d’Histoire et d’Archéologie du Roussillon , que ell havia fundat. Fou un dels promotors del LXXIII Congrès Archéologique de France (1906), celebrat a Perpinyà i a Carcassona.