Es formà a la capella de música de la catedral de Barcelona. Després d’interrompre els estudis musicals durant un cert període de temps, els continuà sota el guiatge de Bernat Calbó Puig. A catorze anys exercí com a organista a l’església de Sant Francesc de Paula. Alguna font assegura que rebé lliçons de F. Liszt i S. Thalberg quan aquests visitaren Barcelona. El 1845 li fou confiada la plaça d’organista a Santa Maria del Pi, on romangué fins el 1853. El 1855 feu oposicions per al mateix càrrec a Santa Maria del Mar. El 1888 participà en els concerts d’inauguració de l’orgue monumental del Palau de Belles Arts i regularment oferia recitals amb alguns dels instruments més importants de la ciutat. També era requerit a formar part de tribunals d’oposicions. Fou un dels organistes més valorats a la Barcelona del seu temps, especialment per les seves improvisacions. També assolí renom a la ciutat com a concertista de piano. És autor de música sacra i d’un mètode de solfeig (Método completo de solfeo, ó sea curso teórico práctico puesto al alcance de todas las inteligencias).