Ramon Parés i Farràs

(Barcelona, 1 de desembre de 1927 — Viladecans, Baix Llobregat, 30 de setembre de 2018)

Microbiòleg.

Llicenciat (1951) i doctorat (1956) en ciències naturals per la Universitat de Barcelona, el 1964 obtingué la primera càtedra de microbiologia a l’Estat espanyol, a la mateixa universitat, que ocupà fins el 1999, any que fou nomenat catedràtic emèrit. També fou degà de la Facultat de Biologia (1968-73). Treballà especialment en citologia i bioquímica de microorganismes i en genètica bacteriana, especialment l’extracromosòmica. Des del final de la dècada de 1970 se centrà en l’estudi de la contaminació ambiental per microorganismes, que investigà al litoral barceloní.

Publicà un centenar de treballs de l’especialitat; a més d’un gran nombre d’articles, publicà els llibres Problemas de microbiología (1966), Análisis microbiológicos de aguas. Aspectos aplicados (1979) i Microbiología analítica básica (1980), ambdós en col·laboració amb J. Guinea i J. Sancho. També són remarcables les seves aportacions en els camps de la divulgació científica i la història i la filosofia de la ciència: Dionís i Apol·lo. Reflexió propiciatòria per a un món en comú (1977), de tipus filosòfic, Cartes a Núria. Història de la ciència (2005) i Pascalianas. Los tres niveles del pensamiento (2009). Codirigí, amb Joan Vernet, La ciència en la història dels Països Catalans (2004), obra en tres volums publicada per l’IEC i la Universitat de València.

Fou president de la Comissió per a l’Estímul de la Cultura Científica del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (1989-95) i formà part del Comitè Acadèmic de la Universitat de Barcelona (1990-93) i de la Comissió Executiva de la Junta de Museus pel Parlament de Catalunya (1994-2002). També fou membre numerari de l’Acadèmia de Farmàcia (1962), president de la Societat Catalana de Biologia (1973-74) i membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1988), que presidí (1995-2004). Entre altres distincions, rebé la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya (1986), el doctorat honoris causa de la Universitat de Nancy (1986) i la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona al mèrit científic (1997).