Format a Sant Carles, hi obtingué el títol que després revalidà a San Fernando. Primer director de l’Escuela Especial de Arquitectura de Madrid (1845). Fou l’autor de la Universitat de Saragossa (1849) i guanyador del concurs del palau del Congrés dels Diputats a Madrid, la primera pedra del qual es col·locà el 1843: aquest edifici, neoclàssic, fou adornat amb escultures de José Pagnucci, Francisco Elías i Ponciano Ponzano. Reformà el convent del Noviciado a Madrid (1845) transformant-lo en universitat i convertí l’església en paranimf (1852). Altres obres seves a Madrid són els palaus Béjar, Vista Alegre i el del marquès de Salamanca (1854). Féu també la restauració neogòtica de San Jerónimo el Real, que desdiu de la seva línia permanentment classicista.