Fill gran d’Antonio Pellicer de Ossau y Pellicer. Estudià gramàtica a Consuegra, humanitats a Salamanca i Madrid, filosofia a Alcalá, on es llicencià, i cànons i lleis a Salamanca, on es graduà en ambdós drets. El 1629 fou nomenat cronista de Castella i el 1637 ho fou d’Aragó, encara que després fou anul·lat el nomenament. Escriví una gran quantitat de texts de valor molt variable, dels quals cal destacar Idea del Principado de Cataluña (1642) i la falsificació anomenada Carta d’Alaó, escrita poc abans del 1649 i detectada definitivament el 1866. El 1642 rebé l’hàbit de cavaller de Montesa, que canvià pel de Sant Jaume. Fill seu fou Hipólito de Pellicer de Ossau y Ocariz (1626-68), militar i poeta, del qual nasqueren Diego de Pellicer de Tovar y Salmerón, auditor de la província napolitana de Teramo i de l’exèrcit i presidis de Catalunya (que com a sergent major d’un regiment de dragons participà en el setge de Barcelona), que fou membre de l’Acadèmia Desconfiada (1700), on presentà nombrosos treballs, i Manuel de Pellicer y de Velasco (? — Madrid 1733), militar i membre de l’Acadèmia Desconfiada (hi ingressà entre el 1700 i el 1703), que residí pràcticament sempre a Madrid, on fou admès com a membre de l’Academia Española (1728).