OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Perellós

Armes dels Perellós
genealogia geneal
Llinatge noble les notícies del qual són incertes fins al segle XIV.

Hom diu, sense fonament, que el cognom Bertran procedia d’una línia dels comtes de Tolosa i que un Ramon Bertran s’havia casat amb una filla d’Alfons VI de Castella (el cert és que Elvira, filla natural del dit rei, es casà amb el comte Ramon IV de Tolosa). Un descendent seu, dit, també, Ramon Bertran, hauria rebut el sobrenom de Perillós, o Perellós, i des del Rosselló hauria anat a servir el rei (1312). Les notícies certes comencen amb un Ramon I de Perellós, súbdit del rei de Mallorca al Rosselló. Possiblement fou la seva muller Na Perellona, la dama de la reina Esclarmunda encarregada de l’infant Jaume quan el cronista Muntaner el dugué a Perpinyà (1315). Per una qüestió amb Guillem de Canet, Ramon havia d’ésser exiliat; el rei Sanç I hi posà pau i el recomanà a Jaume II de Catalunya-Aragó per a l’expedició a Sardenya, on serví amb tres cavalls armats (1324). Tingué dos fills: Francesc I i Ramon de Perellós, el qual fou pare d'Elionor de Perellós i de Manresa, i de

Els Perellós
Constança de Perellós i de Manresa per qui la baronia (després vescomtat) de Jóc passà als seus descendents els Perapertusa. Francesc I de Perellós tingué per muller Caterina, de llinatge desconegut (morta abans del 1353), mare de Francesc de Perellós, que donà origen a la línia valenciana dels Rabassa de Perellós, i, versemblantment, també de Ramon II, que heretà els títols paterns. Entre els altres fills d’ella o d’una segona muller, no identificada, hi hagué l’arquebisbe Miquel de Perellós, Violant de Perellós, dama de la reina Violant de Bar i possiblement la mateixa que fou monja de Valldonzella i abadessa (1419) de Vallbona, i Ponç de Perellós, que fou pare de Joana de Perellós i van Steenhoont —dama de les reines Violant de Bar i Maria de Luna, que fou la muller (1440) de Lluís II de Châlon, comte de Tonnerre, i tingué un plet amb la muller i la filla del seu germà Ponç sobre la successió d’aquest i la sentència (1432) li fou favorable— i de Ponç de Perellós i van Steenhoont, la filla del qual, Elfa de Perellós i de Mur (1495), aportà les baronies de l’Albi i Cervià a la descendència del seu primer marit Hug III de Cardona-Anglesola, baró de Bellpuig. Ramon II de Perellós fou pare de Ramon, autor de la línia de Sicília, i de Lluís I de Perellós. Aquest tingué per fill Francesc II de Perellós i de Rocabertí (mort el 1466), que —per mort del seu germà gran en vida paterna— heretà els vescomtats de Rueda i Perellós, fou camarlenc reial i reclamà i obtingué (1456) la baronia de Jóc al·legant la donació feta al seu avi per Elionor de Perellós. S'intitulà també vescomte d’Illa i Canet —que pledejà amb els Pinós—, i per aquesta raó també es digué Francesc de Fenollet. Vengué la senyoria de Rodés als Andreu. Lluís XI de França li confiscà els béns i durant la guerra contra JoanII fou conseller del conestable Pere de Portugal (1466) i lluità a la batalla de Calaf. El succeí la seva filla Francina de Perellós i de Fluvià, dita també Fenollet, que, d’entre els béns paterns, recuperà el castell de Llers, que retenia Felip d’Albert (1383). Transmeté els béns del llinatge i les pretensions a Illa i Canet als descendents seus i del segon marit Pere de Torrelles. La línia de Sicília fou iniciada per Ramon de Perellós i seguida pel seu fill —possiblement natural i legitimat— Lluís de Perellós (mort després del 1460), que era a Nàpols el 1444 i probablement hi passà alguns anys, si bé conservà la senyoria d’Eus (Conflent), entre d’altres, i fou obligat a lliurar a Gregori Burgues els dominis que foren de l’àvia d’aquest, Violant de Perellós, i que ell havia ocupat (1457). En canvi dels seus drets al vescomtat d’Àger obtingué la senyoria de Gagliano (1456). Fou amic del príncep Carles de Viana i pare de Ramon de Perellós, dit també Ramon de Monroy, senyor de Gagliano i baró de la Mota di Sant'Anastasia (1463), el qual fou cridat a defensar la baronia d’Arenós contra Jaume d’Aragó (1476). S'ignora si deixà descendència. La línia valenciana dels Rabassa de Perellós (també cognomenats Perellós) fou iniciada per Francesc de Perellós, fill de FrancescI. Fou pare de Violant de Perellós i de Pròixida, dita la Nina de Perellós, que obtingué béns mobles del vescomte d’Illa, padrastre seu, fou senyora de Sant Feliu d’Amunt, Sant Feliu d’Avall i el Soler i sembla que no es casà (deixà hereu Antoni Pinya, de Perpinyà, heretat que fou impugnada per Gregori Burgues, fill de Francesc, fill legitimat, aquest, d’ella i d’un altre Gregori Burgues; el testament fou anul·lat i l’herència adjudicada el 1457 als Burgues), i de Francesc de Perellós i de Pròixida. Aquest fou senyor de Coaner i de Torroella de Bages i obtingué de la seva mare els drets sobre les rendes antigues de Vic (1402), que vengué a Romeu de Santhilari (1415). Tingué un plet amb Gilebert de Centelles sobre drets hereditaris de Bernat de Centelles (1409). Es casà amb Joana Rabassa, hereva de Gener Rabassa, i des d’aleshores començà a dir-se també
Els Rabassa de Perellós
Gener Rabassa. Llur net Gener III Rabassa de Perellós i de Montagut (mort el 1513) comprà (1495) la baronia de Dosaigües als Lladró de Vilanova i vinculà els seus béns amb obligació que tots els hereus es diguessin Gener Rabassa de Perellós. Fou fill seu Gener IV Rabassa de Perellós i Vives de Boïl, que amb una parenta seva en grau prohibit per al matrimoni —Àngela d’Àxer— tingué un fill, Ramon, que fou legitimat el 1547. Adoptà el nom de Gener V Rabassa de Perellós i d’Àxer i fou baró de Dosaigües i senyor de Benetússer. Fou pare de Ramon de Perellós i de Rocafull i de Gener VI Rabassa de Perellós i de Rocafull, cavaller d’Alcàntara, que fou creat (1699) marquès de Dosaigües. El seu fill Gener VII Rabassa de Perellós i Pardo de la Casta uní al seu patrimoni la baronia de Picassent i fou pare de Gener VIII Rabassa de Perellós i de Lanuza (mort el 1765), que incorporà al patrimoni el comtat d’Albatera i les baronies de Bétera i Daia com a descendent dels Rocafull. El 1737 adquirí, per concòrdia, les baronies de Llutxent, Castalla i la Font de la Figuera i el 1745 es casà amb Maria Helena de Lanuza-Montbui-Vilarig i de Boixadors, comtessa de Plasencia, vescomtessa de Rueda i Perellós i baronessa de Montbui. El cognom s’extingí per mort, solter, a Roma, el 1843, de llur net Gener X Rabassa de Perellós i de Palafox, cinquè marquès de Dosaigües, que deixà hereu universal Vicent Dasí i Lluesma, fill del seu administrador Vicent Dasí i Mestre i de Manuela Lluesma i March. Aquesta successió fou impugnada pels parents més propers, els Marimon, marquesos de Cerdanyola. Finalment l’herència passà als Dasí i els títols als Marimon, excepte el marquesat de Dosaigües, la renúncia al qual, mitjançant una forta compensació econòmica a aquests, fou obtinguda per Dasí, que, així mateix, obtingué que la reina Isabel II li concedís el títol com a cap d’un nou llinatge. La branca de Tàrrega sembla que fou iniciada per Francesc Rabassa de Perellós —que seria un altre fill de Francesc de Perellós i de Joana Rabassa—, i s’extingí, pel que sembla, a la segona meitat del segle XVIII.

Col·laboració: 
MCo / AFE
Data de revisió: 
2020-07-16

Llegir més...