Fill cabaler de Francesc de Subirà, baró, des del segle XVII, de Castellnou de Montsec. El llinatge dels Portolà tenia possessions a Ànger, Balaguer i Arties (Vall d’Aran). Integrat a l’exèrcit, el 1734 fou nomenat alferes de dragons del regiment de Villaviciosa. Durant la guerra de successió d’Àustria, prengué part en les campanyes d’Itàlia (1744 -48) i després fou traslladat al regiment de Numància, on fou tinent de dragons i granaders. Lluità a la guerra dels Set Anys (1756-63) en l’exèrcit de Carles III d’Espanya. També participà en la campanya militar de Portugal (1762 -63). El 1764 fou ascendit a capità de dragons del regiment España i després assolí el grau de coronel de dragons. El 1767 Portolà fou destinat a la Nova Espanya. El virregnat de Nova Espanya estava preocupat pels territoris de l’Alta Califòrnia, als quals començaven a apropar-se russos i britànics a la recerca dels seus recursos. El mateix any, fou enviat a la Baixa Califòrnia (Mèxic) com a primer governador polític i militar d’aquell territori, amb la missió d’expulsar-ne els jesuïtes i d’organitzar-hi una expedició cap a l’Alta Califòrnia, a la recerca del port de Monterrey, que ja havia estat descrit anteriorment per Sebastián Vizcaíno. En complir un reial decret, els franciscans s’encarregaren de les missions deixades pels jesuïtes. El 1769 José Gálvez, visitador de Nova Espanya, enllestí tres vaixells per a l’expedició a l’Alta Califòrnia. L’expedició s’organitzà en cinc seccions, per assegurar-ne l’èxit, tres marítimes i dues terrestres. Les marítimes estaven formades pel pailebot ‘San Carlos’ pilotat per Vicenç Vila, amb el tinent Pere Fages que manava un cos de 25 voluntaris catalans, l’enginyer Miquel Constançó, i el cirurgià Pere Prat; pel pailebot ‘San Antonio’, capitanejat per Joan Peres i pel vaixell ‘San José’, del qual només se sap que es dirigí cap al nord, es perdé i desaparegué per sempre. Pel que fa a les terrestres, una secció fou dirigida pel capità Ferran de Rivera i de Montcada, amb fra Joan Crespi, com a predicador, tots dos mallorquins; l’altra estava formada per un destacament sota les ordres personals de Portolà, acompanyat per Ginebró Serra, més conegut com a Juníper Serra. La finalitat evangelitzadora dels franciscans féu topar algun cop amb la mentalitat pràctica de Portolà. L’expedició sortí per seccions a partir del gener del 1769 i l’abril es reuní a San Diego, pràcticament desfeta, Els expedicionaris hi van fundar un presidi o fortalesa de defensa i contenció i la primera missió franciscana, San Diego de Alcalá, fudada per Fra Juníper Serra i Fra Fernando Parron. Després de preparar el vaixell ‘San Atonio’, i sota les ordres de Portolà intentà descobrir el port de Monterrey, però passà de llarg, sense reconèixer-lo i arribà a la badia de San Francisco. Aleshores, tornà endarrere cap a San Diego. Després de rebre reforços, a l’any següent tornà al nord fins que trobà definitivament Monterrey; Portolà en prengué possessió en nom de Carles III (maig del 1770), i establí igualment un presidi i Serra i Crespi fundaren la segona missió, San Carlos Borromeo (també coneguda pel Carmelo). El juliol del 1770 tornà a Mèxic amb Joan Peres i Miquel Constançó. El gener del 1771 el rei el nomenà tinent coronel i després, el 1777, fou governador de Puebla (al costat de l’actual capital de Mèxic), càrrec que exercí fins el 1779. El 1784 retornà a Espanya, i el 1786 un reial decret li concedí l’agregació com a coronel del regiment de Numància; el mateix any fou nomenat tinent del rei a Lleida. Mort, fou enterrat a l’església de Sant Francesc d’Assís (avui Sant Pere). Deixà més de 300.000 rals per a la construcció d’un hospici d’orfes (avui seu de la Diputació de Lleida).
Monument dedicat a l’explorador i militar Gaspar de Portolà, fill de Balaguer
© Arxiu Fototeca.cat
Explorador i militar.