Deixeble de Charles Renouvier, fou professor al col·legi de Perpinyà i tingué com a alumnes moltes de les personalitats rosselloneses del seu temps. Acabà la Critique de la doctrine de Kant començada per Renouvier i publicà La nouvelle monadologie, Aglaophamos, Kalliklés, Contes pour les métaphysiciens, La religion de l’Harmonie, La logique de l’amour, Les noergies créatrices, De la Nature des Êtres, La fin du sage, Charles Renouvier, sa doctrine et sa vie i la novel·la d’idees L’initiateur.