Vídua de Berenguer d’Abella (1374), del qual tingué un fill, Nicolau d’Abella, visqué a la cort dels ducs de Girona Joan i Mata, els quals pactaren el seu matrimoni amb Francesc de Perellós (1376). Ambdós foren llargament afavorits pel duc i la nova duquessa Violant de Bar: obtingué per compra els alous de Folgueroles, Sant Martí de Riudeperes, Sant Pere de Riudevitlles, Terrassola, Santa Fe, la Granada i rendes a Vic (1381-82), i per raó d’un préstec fet al duc, aquest li vengué el mer i mixt imperi de Banyoles, Crespià, Flaçà, Mollet, Camós, Cartellà, Llorà, Sant Martí de Llémena, Viladasens i altres (1382). Acusada amb el seu marit juntament amb altres oficials, el rei volgué expulsar-los de la cort; el duc els defensà, però Constança perdé les seves possessions; novament vídua, les del Penedès li foren restituïdes (1385). Fracassat l’intent del duc de casar-la amb el comte d’Empúries per oposició de la duquessa, tingué per tercer marit Pere (VIII) de Fenollet, vescomte d’Illa i de Canet. Com a tutora del seu fill Francesc de Perellós, signà la venda dels llocs de Coaner i Torroella (1399); després cedí a Francesc les rendes de Vic (1402). Fou també filla seva Violant de Perellós.