Fill i successor de Pere V. Prengué part en la guerra de Castella, on fou cap de les forces frontereres (1356). Cedí els feus de Sant Antolí i Timor a Pere de Clariana (1355) i litigà amb la seva mare, a la qual volia treure la possessió de la baronia (1365-66). Per sentència hagué de lliurar-li Vespella i el rei li'n vengué el mer i mixt imperi i les jurisdiccions, en alou, de diversos llocs (1368-69). Ajudà a la defensa de Catalunya contra l’infant de Mallorca (1374). Empenyorà Vespella al seu germà Guerau (1380). Heretà Bellver i Mont-roig de la seva tia Elisenda de Queralt, vídua de Simó de Mur. Acompanyà la infanta Elionor a Castella. Fou conseller i camarlenc del rei Pere III (1383) i conseller de l’infant Joan, que li vengué la senyoria de Conesa (1381) i altres llocs que després li reclamà la infanta Violant perquè eren d’ella (1382). Amb la seva segona muller, una Perellós que li aportà les baronies de Mosset, Conat, Prats i Cortsaví, tingué una gran amistat amb els ducs de Girona.