Era comandant del cos de voluntaris reialistes del Camp de Tarragona i del Priorat. El 1827 hom li ordenà que anés en persecució de les partides de revoltats, però ell es rebel·là al seu torn. Entrà a Valls (6 de setembre) i, l’endemà, a Reus. Apostat al coll de Balaguer per impedir el pas de les tropes que anaven amb Ferran VII, no gosà atacar-lo. Jutjat en consell de guerra, fou afusellat immediatament després de la partida de Ferran VII, que evità així d’haver d’indultar-lo.