i Joan Reglà i Campistol | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Joan Reglà i Campistol

Historiografia
Joan Reglà i Campistol
© Fototeca.cat
història hist
Historiador.
Bàscara, Alt Empordà, 1917 — Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1973

Doctor en filosofia i lletres i llicenciat en dret. Fou un dels primers deixebles de J. Vicens i Vives i adjunt d’aquest a la seva càtedra de Barcelona; col·laborà amb ell en la introducció a la Universitat de la metodologia històrica francesa dels Annales , de M. Bloch i L. Febvre. Es doctorà amb la tesi Francia, la corona de Aragón y la frontera pirenaica. La lucha por el Valle de Arán. Siglos XIII-XIV (1951). El 1958 obtingué la càtedra d’història moderna de la Universitat de Santiago de Compostel·la, però no arribà a ocupar-la perquè el mateix any guanyà la mateixa càtedra a la Universitat de València, on ensenyà amb òptima efectivitat docent fins el 1971. Juntament amb Tarradell, Dolç, Giralt i altres féu pujar el nivell científic i de catalanitat de la facultat; fou degà del 1961 al 1964. El 1971 entrà a la Universitat Autònoma de Barcelona i des del juny de l’any 1973 hi fou degà de filosofia i lletres. Després de publicar diversos estudis sobre temes relacionats amb la seva tesi, se centrà en els s. XVI i XVII i sobretot en els problemes del bandolerisme i dels moriscs: La cuestión morisca y la coyuntura internacional en tiempos de Felipe II (1953), Els virreis de Catalunya (1956), Felip II i Catalunya (1956), Serrallonga. Vida i mite del famós bandoler (1961), en col·laboració amb Joan Fuster, El bandolerisme català (1962), Estudios sobre moriscos (1964), El bandolerisme català del barroc (1966), Bandolers, pirates i hugonots (reedició molt reformada de Felip II i Catalunya ) (1969). Autor també d’assaigs històrics, com Comprendre el món. Reflexions d’un historiador (1967), Introducció a la història del País Valencià (1969). Dirigí (i hi col·laborà) una Història de Catalunya (1969-72), molt original en concepció i execució. Pòstumament ha vist la llum Història de Catalunya (1974), que deixà inacabada. De la seva tasca docent formen part manuals escolars així com adaptacions i traduccions i diverses participacions en obres col·lectives de gran abast, com la Historia social y económica de España y América dirigida per J. Vicens i Vives. Li ha estat dedicat un volum d’homenatge per part dels seus deixebles (1975).

Col·laboració: 
MCA

Llegir més...