Titulat a Barcelona el 1917. Lligat ideològicament al grup de J.Mestres i Fossas, F.Folguera, etc, construí al carrer de Lleida números 9 i 11 la primera casa de Barcelona lligada al moviment racionalista centreeuropeu (1928). Participà, però, en la manifestació arquitectònica noucentista més important a Catalunya, l’Exposició Internacional del 1929 a Montjuïc, amb les torres d’accés a l’avinguda de Maria Cristina, el Teatre Grec —inspirat en el d’Epidaure— i, juntament amb l’arquitecte Folguera, el pintor X.Nogués i el promotor artístic M.Utrillo, amb el el Poble Espanyol . Fou cap del servei d’edificis culturals de l’ajuntament de Barcelona.
Ramon Reventós i Farrarons Interior del Poble Espanyol de Barcelona
© Fototeca.cat
Arquitecte.