Titulat a Barcelona el 1905. Fill del mestre d’obres Gaspar Reynés, el succeí el 1906 en un càrrec de la diputació provincial. Fou també arquitecte diocesà i es dedicà molt a la restauració. Participà en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana a Barcelona (1906) amb la ponència Necessitat de reconstituir el llenguatge català en els oficis tècnics i en l’art de la construcció. Il·lustrà amb croquis arquitectònics Die Felsenfesten Mallorcas (Praga 1910), de l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria-Toscana. Dirigí amb Joan Rubió i Bellver les construccions de l’Exposició Regional de productes de les Balears (1910). Aixecà els plans del castell de Bellver, de l’Almudaina —on construí la torre des Caps— i del Palau Morell de Palma. De la seva obra sobresurten les cases Casasayas a la plaça de Santa Catalina Tomàs de Palma, edificis modernistes començats per Francesc Roca i continuats per ell (1909-11). Col·laborà fins el 1914 amb Gaudí i amb Rubió a les obres del monestir de Lluc, i des del 1912 amb Rubió i altres al retaule de Sant Benet de la catedral. Dins l’estil anomenat regionalista construí a Palma l’oficina central de la Banca March, el Palau March —al carrer que porta el nom de l’arquitecte— i a Cala Ratjada també la casa dels March.