i Ribelles | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Ribelles

genealogia geneal
Llinatge noble del Principat, que prengué el nom del castell de Ribelles (Noguera), al comtat d’Urgell.

En són els primers personatges coneguts els germans Gombau I de Ribelles i Ramon de Ribelles, vassalls (1072-95) del comte de Cerdanya pels castells de Castellnou d’Oluja, la Manresana, Bufaganyes i Oluges. Fill o net d’un d’aquests dos possiblement fou el Ponç de Ribelles que com a magnat d’Ermengol VI d’Urgell assistí a la conquesta de Lleida (1149), on rebé propietats. Fill o germà seu fora Gombau II de Ribelles, que intervingué també en la conquesta de Lleida (1149), on fou testimoni de la seva carta de poblament (1150) i es troba en l’acta de la fundació (1166) del monestir de Santa Maria de Bellpuig (juntament amb el seu germà Ramon de Ribelles). Magnat d’Ermengol VII d’Urgell, en fou marmessor (1177). El 1157 signà la carta de poblament donada per Ermengol VII als habitants d’Abella i el 1163 la donada als de Menàrguens. El 1174 amb els seus fills Gombau III i Ramon de Ribelles intervingué en la carta de poblament atorgada pel mateix comte als habitants de Balaguer. Era senyor de Rufea, a l’horta de Lleida, i es casà amb Marquesa de Cabrera, senyora de Montsonís i les Ventoses. El 1190 un Ponç I de Ribelles era partidari dels Cabrera contra els comtes d’Urgell. Un Arnau de Ribelles fou testimoni (1174) en la carta de poblament de Castellblanc. Gombau III de Ribelles fou testimoni en la carta de franquícia donada per Ermengol VIII d’Urgell als habitants d’Agramunt (1198) i un any després ell l’atorgà als de Rufea. El 1236 els germans Ramon i Gombau de Ribelles, fills d’un Ramon, ajudaren el comte Nunó I de Rosselló-Cerdanya contra el seu cosí l’infant Ferran. Gombau intervingué el mateix any en la convinença entre Jaume I de Catalunya-Aragó i Ponç I d’Urgell. Conseller i magnat d’aquest darrer fou Bernat Ramon de Ribelles, que (1238/59) signà amb Ponç I una carta de franquícia als habitants d’Agramunt. El 1274 un Bernat de Ribelles era comanador hospitaler a Ulldecona. Altres figures principals d’aquest llinatge foren Ponç de Ribelles, Bernat Ramon de Ribelles i Ramon de Ribelles, que fou castellà d’Amposta (1299-1301). El 1471 Joan de Ribelles actuava a Sardenya al costat del jutge Lleonard II d’Arborea en la seva lluita contra el rei Joan II de Catalunya-Aragó. D’aquest llinatge foren Margarida de Ribelles (morta després del 1458), muller de Guillem Ramon III de Montcada i de Luna. baró d’Aitona, Beatriu de Ribelles (morta vers el 1416), filla de Berenguer de Ribelles i de Sança i germana d’un altre Berenguer de Ribelles, que sembla ésser l’hereva del llinatge i que es casà amb Hug Ademar de Santa Pau i de Saportella, baró de Santa Pau. A una línia, segurament establerta al regne de València, pertanyien Violant de Ribelles, primera muller de Joan de Pròixida i de Centelles, baró de Llutxent, i Elvira de Ribelles, primera senyora de la baronia d'Alcàntera.

Col·laboració: 
AFE

Llegir més...