OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Josep Ribot i Calpe

Disseny i arts gràfiques    Pintura
Josep Ribot i Calpe
© Família Ribot
dibuix dib i pintura pint
Dibuixant i pintor.
Barcelona, 30 de juliol de 1888 — Barcelona, 18 de març de 1974

Estudià a Llotja amb Fèlix Mestres, de qui fou deixeble. L’any 1914 s’establí com a professional independent. Fou il·lustrador a les revistes Mercurio i D’Ací i d’Allà i a les ripolleses La Veu Comarcal, El Catllar i Scriptorium, de les quals també renovà gràficament la capçalera. Soci del Centre Excursionista de Catalunya des del 1919, il·lustrà moltes de les guies que edità l’entitat (com la de Les Guilleries, 1924). També col·laborà al llarg de quatre dècades amb el Foment de la Pietat Catalana. Igualment, treballà en la il·lustració de llibres, entre els quals cal destacar La arquitectura naval española (1920), Las Hogueras de Castilla (1922), Llibre d’Or del Rosari a Catalunya (1931) i El Gran Teatre del Liceu. Dibuixà també goigs, exlibris i cartells, i desenvolupà una, poc divulgada, tasca de documentació gràfica de temàtica etnogràfica, on destaca un recull de llegendes del Ripollès (1926) i l’àlbum de bibliòfil Costums de Catalunya (1931).

Vers el 1940 s’inicià en la pintura de paisatges, amb les sèries de Vallvidriera, del barri barceloní d’Horta (amb més de 170 pintures, una selecció de les quals conformen el llibre Records d’Horta. Barcelona 1930-1950. Els paisatges de Josep Ribot i Calpe, 2007), de Ripoll i de Montgrony. Durant trenta anys es dedicà a aquest gènere, i produí més de 500 obres. El 1949 féu a Ripoll l’única exposició individual de pintures.

En la dècada dels anys cinquanta destacà la seva aportació gràfica en la il·lustració naturalística. Col·laborà amb Francesc Masclans en les guies de natura per conèixer arbres i arbustos, i es dedicà al dibuix de la flora micològica de Catalunya, creant una col·lecció de prop d’un miler d’il·lustracions (part d’aquest llegat es publicà en el llibre 100 bolets fàcilment identificables, 2008).

Llegir més...