Féu estudis d’humanitats, matemàtiques, física, botànica i es llicencià en medicina, a Barcelona. Fou director del Col·legi de Medicina i Cirurgia de Barcelona. Milità en el partit progressista i, arran de les seves idees, fou objecte de persecucions. Amb Fontcuberta, Raüll, etc, col·laborà a “El Vapor” (1833) i “El Propagador de la Libertad” (1835-38), que també edità. Influït per Lamennais, escriví Palabras de fraternidad (1837) i defensà el Romanticisme liberal a Emancipación literaria didáctica (1837). Pel seu lligam amb el progressisme radical barceloní i les seves col·laboracions a “El Constitucional” sofrí una deportació a Cuba (1837-38), experiència que reflectí a Mi deportación. Trabas marítimas y americanas (1839), escrit als EUA. Tornà a Barcelona el 1841 i publicà diversos pamflets satírics polítics com Poesías patrióticas y de circunstancias (1841) —escrites a Cuba—, El romancero del Conde Duque o la nueva Regencia —entorn d’Espartero— i Los políticos en camisa (1845). Féu de nou col·laboracions a “El Constitucional”, “El Sapo” i al " Mico”. Fixà després la seva residència a Madrid, on col·laborà a “El Dómine Lucas” (1844-46), “La Cotorra” (1846) i després a “El Museo Universal” (1857-69). Hi dirigí “El Látigo” i també fou redactor a “El Espectador” i “La Península”. A Barcelona, dirigí el periòdic polític “La Actualidad” (1852). Fou diputat a corts durant el Bienni Progressista (1854-56) i escriví La revolución de julio en Madrid (1854) i La autonomía de los partidos o explicación del alzamiento de julio... (1856), valuoses descripcions sobre aquells esdeveniments. Posteriorment, fou nomenat director de la Biblioteca Nacional de Madrid. Publicà una de les primeres versions en castellà dels fets de la Comuna francesa, La municipalidad de París y el gobierno de Versalles (1871). Escriví també obres teatrals de caràcter històric ( Don Sancho el Independiente, Guillermo Tell ), novel·les ( El quemadero de la cruz , 1869, sobre la inquisició) i poemes, entre altres obres.