i Salvador Riera i Fàbregas | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels índexs

Gran enciclopèdia catalana

Salvador Riera i Fàbregas

Economia    Literatura
comerç i mercat merc, art art i literatura lit
Marxant d’art i escriptor.
Breda, Selva, 1927 — Barcelona, 10 de maig de 1994

En una primera etapa es dedicà, des de molt jove, a la confecció i creació de roba femenina i després es sentí atret per l’art. Publicà l’obra Breda, pinzellades a tort i a dret (1948), la portda de la qual és del pintor Josep Aragay. Estrenà sardanes i algunes peces escèniques a Breda. El 1952 emigrà a Amèrica i s’establí a São Paulo (Brasil), on es dedicà a la venda de roba i després reprengué la seva activitat de confecció de roba femenina, faceta en la qual esdevingué un creador reconegut. Afeccionat a escriure, guanyà alguns premis literaris i col·laborà a la revista “Ressorgiment”, publicada pels catalans residents a l’Argentina, amb els quals es vinculà. Creà i dirigí “Catalunya” (1954), revista d’informació i divulgació cultural adscrita al Centre Català de São Paulo, de la qual sortiren cinc números; hi es van publicar textos i poemes de Salvat Papasseit, Rodoreda, Carles Riba i Roselló Pòrcel, entre altres. Rebé classes del pintor català Francesc Domingo, que residia al Brasil des de feia mes de vint anys, del qual adquirí nombrosos quadres. Paral·lelament amb l’activitat de la moda, es dedicà a col·leccionar obres pictòriques de diferents pintors catalans —on cal subratllar la seva col·lecció de Joan Ponç—, i d’altres països; amb el temps esdevingué un important col·leccionista d’art. Al Brasil, obrí una galeria, on féu exposicions de Brossa i Tàpies. Arran de la visita al Brasil de Josep Taradellas, aleshores president de la Generalitat de Catalunya, fou nomenat delegat de la Generalitat al Brasil. El 1973 tornà a Barcelona, on el mateix any fundà la galeria Dau al Set, que inaugurà amb una exposició d’Antoni Tàpies, on alternà exposicions de l’avantguarda clàssica catalana amb antològiques d’artistes i moviments ja històrics (Manolo, Torres-Garcia, Canals, el Noucentisme, etc). Cal subratllar les exposicions de Brossa, Cuixart, Joan Ponç i Tharrats, entre altres. En mèrit a la seva tasca, aquesta galeria també és anomenada amb el seu nom. En morir, la seva gran col·lecció tenia obres de Casas, Rusiñol, Anglada-Camarasa, Nonell, Torres García, Sunyer, Miquel Villà, Joan Ponç i Tàpies. Juntament amb l’entitat “Amics de Breda”, fou un dels impulsors del Museu Josep Aragay de Breda, fundat el 1975. Després de la seva mort, la Generalitat de Catalunya adquirí part de la seva col·lecció.

Llegir més...